El debat és obert

És ver que la trajectòria del jugador manacorí és de rècord total. A la seva edat, 22 anys i 8 mesos, just el suec Björn Borg, una de les grans llegendes del tennis mundial, tenia un palmarès semblant al del mallorquí. Si Nadal manté la seva progressió, podria fer en pocs anys els mèrits necessaris per ser considerat el millor tennista de la història. Un dels principals "adversaris" que té Nadal en aquesta lluita per ser considerat el millor esportista que hi hagi hagut mai a l’Estat és el navarrès Miguel Indurain. El corredor de Villava va ser el vertader protagonista dels anys 90 en el món del ciclisme i els seus èxits en el Tour de França el col·locaren com una de les principals icones de l’esport estatal. Només l’absència d’una victòria en la Vuelta a Espanya entela el seu palmarès.

Un altre dels grans de la història amb qui comparen Nadal és el mític Àngel Nieto. El pilot de Zamora guanyà tretze títols del món de motociclisme i fou un dels primers representants de l’esport espanyol amb un vertader ressò internacional. Entre els joves aspirants que disputen ara mateix aquest honor al manacorí, es troba el català Pau Gasol. L’exjugador del Barça, a més de presentar un palmarès impressionant, ha aconseguit trencar la barrera de l’esport professional nord-americà.

Miguel indurain
El ciclista navarrès marcà una època en l’esport de les dues rodes en l’àmbit mundial. els seus cinc Tours de França guanyats de manera consecutiva ajudaren a crear un mite que només l’arribada del nord-americà Lance Armstrong ha pogut superar. A més, Indurain conquerí dos Giros d’Itàlia i només li faltà la Vuelta a Espanya per tenir les tres grans proves per etapes. També foren molts els seus triomfs en clàssiques i voltes d’una setmana, i completà el seu palmarès amb les victòries en les proves contra rellotge del campionat del món de 1995 i els Jocs Olímpics d’Atlanta de 1996. Indurain també fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries.

Àngel nieto
El pilot de Zamora és el gran mite del motociclisme espanyol. Amb 12+1 títols del món, com a ell li agrada dir per superstició, és el pilot més llorejat d’aquest esport, només per darrere de l’italià Giacomo Agostini, que aconseguí 15 títols mundials. Nieto ha estat un referent de les darreres generacions de pilots espanyols i, a més dels títols mundials i de les 90 victòries en grans premis que omplen el seu palmarès, ha estat distingit amb nombrosos premis. Hi destaquen la Gran creu del Reial Orde al mèrit olímpic, l’Orde olímpic i la Gran creu del mèrit civil. El 1996, va ser nominat per al premi Princep d’Astúries, però finalment se l’endugué Carl Lewis.

Severiano ballesteros
La figura del golfista cantàbric transcendí més enllà de la seva disciplina, ja que va ser un dels primers esportistes espanyols que triomfaren fora de les fronteres de l’Estat després de la dictadura del general Franco. La revista Times el situà com a primer d’una llista "d’atletes que han canviat l’esport per sempre" i en el seu moment va ser el jugador més jove que guanyà el l’Obert Britànic. Guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de l’esport, el palmarès del jugador cantàbric inclou dos màsters d’Augusta, tres oberts Britànics, sis Ryder Cup i una més com a capità, cinc campionats del món Match Play i un total de 94 títols durant el transcurs de la seva carrera.

Joan Llaneras
El ciclista mallorquí és l’esportista de l’Estat amb més bon palmarès olímpic de la història. Líder de l’equip espanyol en els Jocs de Pequín de 2008, el porrerenc té quatres medalles olímpiques, les mateixes que Arantxa Sánchez Vicario i David Cal, encara que Llaneras és l’únic que n’ha aconseguides dues d’or, ambdues en puntuació a Sydney 2000 i a Atenes 2004, i dues de plata. A més, el corredor mallorquí ha guanyat un total de set campionats del món, quatre de puntuació i tres d’americana –fent parella primer amb el malaurat Isaac Gálvez i després amb Toni Tauler–, tres subcampionats; dos d’americana i un de puntuació; i dues terceres posicions.

Pau Gasol
La irrupció del jugador català en la Lliga ACB a final dels anys 90 va marcar el començament d’una segona edat d’or del bàsquet espanyol, després de la que es visqué amb la plata aconseguida als Jocs de Los Angeles de 1984. Gasol ha estat el primer que ha triomfat a la Lliga NBA i és el líder d’una selecció que, amb ell, ha aconseguit els seus millors resultats de la història. L’historial de Gasol és impressionant i és coronat pel títol del Mundial del Japó de 2006. A més, té dues medalles de plata, aconseguides a l’Eurobàsquet i als Jocs de Pequín, dues lligues ACB i una Copa del Rei, i va ser elegit millot debutant de l’NBA, campionat en el qual va camí de ser present per segona vegada a l’All Star.