Més gran

Rafel el va abraçar i després li va dedicar el millor del seu discurs. "Ho sent per avui", li va dir. "Sé realment què sents i com és de dur, però tu ets el millor de la història i segur que igualaràs els 14 grans de Sampras. M’encanta jugar contra tu i et desitj el millor per a la resta de la temporada. Rebre el trofeu de mans de Rod Laver és un somni per a mi", va expressar el mallorquí. Nadal va guanyar com un autèntic número 1 del món que és, sofrint a la pista, sobreposant-se al dolor i dosificant les seves energies després de l’èpica batalla contra el madrileny Fernando Verdasco en les semifinals. En aquesta ronda, va patir durant cinc hores i 14 minuts, en el partit més llarg en la història d’aquest Obert. A més a més, ha tingut la fortalesa mental i física per vèncer el suís al límit de les seves forces amb una sang freda espectacular. En dos partits, amb dia i mig de descans, ha sumat més de nou hores i mitja de lluita. Aquesta és la seva glòria.

El mallorquí, que ja va evitar que Federer trencàs el rècord de Bjorn Borg de cinc títols de Wimbledon guanyats de manera consecutiva en el darrer duel a l’All England Club l’any passat, en el que ha estat considerat millor partit de la història, i el més llarg dels anyals allà, va fer naufragar de nou Roger, que cercava igualar els 14 grans del nord-americà Pete Sampras i que tenia el seu ídol, Rod Laver, assegut a la llotja tot esperant la seva victòria. Aquesta vegada no va ser una dreta de Federer a la xarxa la que li va donar el triomf com a Londres, sinó una llarga al fons, a la tercera bolla de partit, rere la qual Nadal es va ajeure d’esquena a la pista blava del Rod Laver Arena després de vèncer el tricampió d’aquest torneig.

Allà va aconseguir aquest triomf anhelat, i tot això jugant en pista dura, on a Nadal li faltava un gran per ser encara més número u, un lloc que assegura una mica més amb gairebé 3.000 punts i que el converteix en el primer esquerrà que triomfa aquí des del txec Peter Korda el 1998. La barrera que no van traspassar Juan Gisbert (1968), Andrés Gimeno (1969) i Carles Moyà (1997) en el quadre masculí, ni Arantxa Sánchez (1994-95) i Conchita Martínez (1998) en el femení la va botar ahir Nadal per acabar amb aquesta maledicció a Austràlia.

Gimeno, que va participar en l’homenatge a Rod Laver, va ser un dels primers en apropar-se i felicitar el campió. "Moltes gràcies, m’has fet sentir orgullós, però que malament ho he passat, fill", li va dir. Després, Laver i John Newcombe van estrènyer la mà vencedora, i va ser la llegenda vivent, Laver, l’únic home que ha estat capaç de reunir dues vegades el Grand Slam que va lliurar la copa al campió. L’esquerrà mallorquí es va superar a si mateix per aconseguir el títol número 32, el primer de l’any i canviar de registre. Ara, amb l’experiència dels quatre triomfs de Roland Garros i un de Wimbledon, la seva mentalitat pot encaminar-se a una altra conquesta, la del verdader Grand Slam, si és capaç de vèncer a Flushing Meadows, ja que l’any passat hi va ser semifinalista.

A més, es va convertir en el tennista de l’Estat espanyol que més partits individuals ha guanyat en aquest torneig, amb 21 victòries. Nadal figurava empatat a 20 amb Juan Carlos Ferrero, però amb millor percentatge de victòria i derrotes. Nadal lidera la llista amb 21 partits guanyats i 4 perduts, mentre que Ferrero n’és segon amb 20 triomfs i 9 derrotes. Carles Moyà completa el triplet amb 13 triomfs i 12 pèrdues. El públic de la central, els 15.000 espectadors que van omplir aquest recinte, van clamar amb el triomf de Rafel. A les grades hi va haver pancartes de tot tipus. Unes que li demanaven matrimoni, en espanyol i en anglès, i una altra en què li suplicaven la victòria per celebrar un aniversari: "Fés-ho per mi Rafa, és el meu aniversari", deia.

I Rafa va complir aquest desig encara que amb excessiu treball, però amb una empenta encomiable. Així va guanyar el primer set en 59 minuts, després d’anar perdent 4-2, trencà el seu rival en l’onzè i tancà amb un genial punt des del fons. En el segon, va tenir opcions, quan després de robar el servei es va col·locar amb 3-2 i 30-30, però Federer, en una gran reacció, va guanyar quatre jocs seguits que van fer efecte en Nadal. En el tercer, el mallorquí va continuar remant davant un Federer llançat, encara que va ser capaç de fer un 0-40 en el novè joc i tres tres punts més de ruptura en l’onzè. En aquestes sis defenses, Rafel es va preparar per disposar d’un punt de set a favor en el dotzè que se li va escapar per poc. No obstant això, en el desempat, el mallorquí va mantenir el cap fred per guanyar-lo i resistir endavant.

Federer es va posar per davant en el quart amb 2-0, però Nadal va trencar a continuació sense importar-li gaire. Més tard, en el sisè, i després d’haver disposat de cinc oportunitats per trencar, va cedir la seva treta (4-2) i la quarta mànega. Qualsevol s’hauria enfonsat, però no Nadal. Després de tres hores i 49 minuts de lluita extenuant i sense abaixar la guàrdia, Nadal va ser un colós en el cinquè parcial, el que decideix l’autèntic campió. Pocs jugadors haurien resistit tanta pressió, i més després del seu desgast en les semifinals. Però el de Manacor va rompre en el quart joc (3-1) i allà va veure el triomf a prop. Fou en la tercera bolla de partit quan Federer comprovà que una vegada més no podria vèncer el fenomen manacorí. D’allà el seu plor.

La primera batalla, per a Nadal

Rafel Nadal va obtenir el primer Grand Slam de la temporada, l’Obert d’Austràlia, ja que va imposar la seva condició de número 1 sobre Roger Federer. El suís, que cercava igualar Pete Sampras com el tennista amb més títols de Grand Slam, 14, va veure com el manacorí s’enduia la primera de les batalles entre els dos caps del tennis mundial durant el 2009 per aconseguir el ceptre de rei del circuit. Nadal i Federer han disputat un total de set finals de Grand Slam, de les quals sis han estat favorables per al jugador de Manacor.

L’any 2006, els dos jugadors es van veure les cares en dues finals, a Roland Garros i a Wimbledon. A París, la victòria va ser per a Nadal per 1-6, 6-1, 6-4 i 7-6, mentre que a la gespa de l’All England Club el triomf fouo per al jugador suís (6-0, 7-6, 6-7 i 6-3). Un any després, van repetir els enfrontaments amb resultats idèntics. Nadal s’emportà el seu tercer Roland Garros per 6-3, 4-6, 6-3 i 6-4 i Federer, Wimbledon per 7-6, 4-6. 7-6, 2-6 i 6-2. El 2008, Nadal va aconseguir desbancar Federer del seu tron de Londres i suma el seu quart Roland Garros.• Reuters

"Això em mata"

El tennista suís Roger Federer va reconèixer que la derrota d’ahir en l’Obert d’Austràlia davant el mallorquí Rafel Nadal havia estat una de les "més dures" de la seva carrera, perquè va estar molt a prop de superar el manacorí, cosa que li hauria permès igualar el rècord de triomfs (14) de Pete Sampras en grand slams. "Aquest és un dels partits de la meva carrera en els quals crec que hauria d’haver guanyat. Però no pots passar-te tota la vida com a professional pensant-hi. Has d’acceptar-ho. Encara que quan ets molt a prop, com a Wimbledon o aquí, la derrota fa més mal", va assegurar en roda de premsa. El número dos del món va qualificar el duel contra Nadal com "un bon partit" i va considerar que havia tingut "moltes opcions", malgrat que el mallorquí aconseguís el primer trencament de servei del partit. "Jo he tingut les meves oportunitats, però no les he aprofitades i això m’ha costat molt car. Ha estat un partit dur. Crec que no he servit bé, desgraciadament. I crec que ha estat la clau final del matx", va explicar.

Federer va posar-se a plorar en rebre el seu trofeu i va explicar posteriorment què passava pel seu cap. "Al principi estàs disgustat, sorprès i trist, són molts sentiments els que tens. El problema és que no pots anar-te’n al vestidor i donar-te una dutxa freda. Has de sortir. I aquest és el pitjor moment. És dur", va reconèixer el jugador, que quan intentava parlar al públic només va poder dir en un principi "això em mata". Malgrat els problemes amb el servei, va decidir "continuar intentant-ho". "Vaig guanyar un set contra Rafel ficant només el 30 per cent dels primers serveis. Això és important, perquè significa que he tingut una bona segona treta. He comès algunes dobles faltes estúpides, però això et sol passar en partits a cinc sets. Sempre vaig intentar treure profit del meu servei, però mai no vaig trobar el ritme. Ha estat una pena. Però aquestes coses passen", va indicar. El de Basilea considera que va lluitar "fort" i va jugar "bé", per la qual cosa partí "satisfet", encara que no tingués "el millor dia" amb el servei. "Jo tenc un servei completament diferent del de Rafa, ell intenta posar-lo a dins i jo cerc les línies, per la qual cosa saps que t’estàs arriscant. Estim aquest esport i per això em dol molt perdre", va comentar.

"Vaig fer un 5è set horrible"

L’helvètic va qualificar Nadal com un dels rivals "més dificils" a cinc mànegues. "En un partit a cinc sets pot passar qualsevol cosa. Aquest és el problema. No sempre guanya qui juga millor, sinó que és qüestió d’aprofitar millor les teves oportunitats. Jo vaig jugar un cinquè set horrible", va recalcar. D’altra banda, va assegurar que sempre va creure en les seves possibilitats i confia que podrà vèncer un Nadal davant de qui ahir va encaixar la seva cinquena derrota consecutiva. "Crec que puc vèncer-lo, ho he cregut durant quatre hores i quart", va precisar.

"He estat a punt de plorar"

Rafel Nadal va assenyalar, després del seu triomf a l’Obert d’Austràlia, que veure Roger Federer plorar féu que ell gaudís "una mica menys de la victòria". "Veure que un gran campió com Federer expressa els seus sentiments fa gran aquest esport i demostra com n’és d’humà, sense por de plorar, que sempre és important. Quan veus el rival així, un company, gaudeixes una mica menys del triomf", digué Nadal. "Estava destrossat i per mi era complicat, perquè tenc una excel·lent relació amb ell. Us promet que li desitj tota la sort del món perquè aconsegueixi igualar i superar el rècord de Sampras, perquè crec que s’ho mereix. Li vaig dir que em sabia greu, però que ànim, que és el millor i segur que ho aconseguirà" va afegir.

"Sigui com sigui, és un gran campió i ho ha demostrat sempre fora i dins de la pista. El felicit pel seu comportament i li ho agraesc com a esportista. Ha fet gran el nostre esport", va reiterar. "Són moments emocionants", comentà sobre el lliurament de trofeus, i confessà: "Jo, entre la victòria i veure així Roger, també he estat molt a prop de plorar".Nadal no vol parlar de moment del Grand Slam (reunir els quatre grans). "Si hi pens ara estaria bastant boig. Ni somiant no podria pensar-hi. Tenc els peus sobre el terra. Som molt feliç per aquest començament d’any i ara només pens en Rotterdam (el seu pròxim torneig). La resta és una irrealitat", va dir, i afegí que no té la fórmula màgica per vèncer Federer. "No som tan llest. No hi ha cap truc. Hem jugat moltes vegades. Unes m’ha guanyat ell i d’altres jo. Han estat partits molt igualats entre l’1 i el 2 del món, i quan juguen aquests dos solen ser durs", va explicar.