TW
0

El president
És una bona notícia que Vicenç Grande ja estigui convençut –una altra vegada– que Mateu Alemany és la millor solució per al Reial Mallorca. Joaquín García sempre ho ha defensat i els administradors judicials, també. De fet, a més de defensar la solució Alemany, tant García com molt especialment els administradors judicials hi han fet feina de debò. Idò bé, s’ha imposat el sentit comú i Grande està disposat a acceptar les condicions d’Alemany, que encara no hi ha donat el seu vistiplau. Ho està meditant, que és un avança substancial respecte de dies enrere. Dit això, parlava ahir amb un bon amic d’Alemany des de fa molts anys i m’assegurava que li estranyaria molt que acabàs acceptant tornar al Mallorca.

"Ara mateix no ho veig possible", em va dir, tot i que no ho descartava categòricament. Alemany, en qualsevol cas, no és garantia d’èxit. De fet, no pot descartar-se el descens, evidentment. Ara bé, la presència d’Alemany a la presidència garanteix que tothom podrà tenir la consciència tranquil·la en el sentit que ha fet tot allò que ha pogut per evitar la tragèdia.

Grande (I)
El gran beneficiat si Mateu Alemany accepta la presidència serà el Reial Mallorca. Ara bé, Vicenç Grande queda també en una posició immillorable, ja que Alemany li exigeix que li transfereixi el poder de les seves accions del Reial Mallorca. Si Grande ho accepta, quedarà del tot alliberat de la càrrega que li suposa ara la Societat Anònima Esportiva. Avui, ja no és president, però la responsabilitat com a propietari és evident que encara la té. En canvi, si transfereix el poder de les seves accions a Alemany, tampoc no tindrà la responsabilitat pròpia del propietari.

Grande (II)
Vicenç Grande assegura que s’ha desvinculat de la gestió diària del Reial Mallorca i que Joaquín García, ara president del consell d’administració, té mans lliures per fer i desfer. No ho posaré en dubte, malgrat que també és cert que no es pot dimitir de propietari. Grande, evidentment, no pot eludir la seva responsabilitat com a màxim accionista en aquesta situació. Entenc que aquesta és la raó que provocà que Grande es reunís dimarts passat per dinar amb Gregorio Manzano. El Mallorca intentarà reforçar l’equip sota tres premisses fonamentals: que els nous jugadors millorin la plantilla actual, que no s’hagi de pagar traspàs i que la fitxa sigui assumible.

Primat
"El descens és inevitable", em va dir fa un grapat de dies un mallorquinista de tota la vida. És la sensació que s’ha instal·lat en el mallorquinisme. És la pitjor de les notícies. Així, sortir del pessimisme és fonamental per mantenir l’esperança de continuar a Primera. De fet, quan falta encara un partit i mitja Lliga perquè acabi la temporada, lluitar és una obligació ineludible. El consell d’administració, tot i que el marge d’actuació és estret –no hi ha doblers a la caixa– no pot de cap de les maneres esperar un miracle, sinó que ha d’iniciar actuacions encaminades a, com a mínim, fer possible que Son Moix s’ompli cada quinze dies. Idò bé, en aquest sentit, i per capgirar la dinàmica derrotista actual, el consell d’administració primà ahir els futbolistes amb 40.000 euros per aconseguir el triomf, que no l’eliminatòria, a Almeria. No els guanyaren.