Si aquest article pogués tenir una sola paraula, "patètic" en seria l’adequada. Els aficionats mallorquinistes –de madridistes n’hi havia molts, massa– se’n varen anar de Son Moix amb molt de fred, fred en el cos i en el cor, perquè el que vérem ahir va ser descoratjador. Gregorio Manzano ha perdut els papers i, a més, s’ha convertit en l’únic entrenador del món que no és destituït després de no haver guanyat en deu partits seguits. Sortírem amb 5 defenses i no saberen trobar el seu lloc al camp.
El joc d’Arango va ser més trist d’allò a què ens té acostumats normalment, i el reflex d’Arango al camp era Manzano a la banqueta: trist, apàtic, sense capacitat de reacció... És veritat que ahir jugàvem contra el Reial Madrid, però era un Madrid que només havia guanyat tres partits fora camp –encara que també és veritat que el Mallorca només ha guanyat dos partits a Son Moix des del principi de la Lliga. Les estadístiques són totes terriblement desfavorables per al Mallorca i la solució no s’albira.
A punt de ser coer, el Mallorca és un equip i un club en estat de descomposició: no hi ha entrenador, els jugadors van aperduats, no hi ha directiva, ningú no pren decisions... El Mallorca du, ara per ara, camí de Segona Divisió o camí de desaparició. Ningú no sap què pot passar: si algú pot comprar, quines són les vies de sortida, etc. L’afició està desesperada, desil·lusionada, trista i desesperançada. Els jugadors només passen pena de no cobrar. En definitiva, ens trobam en el moment més delicat d’un Mallorca que ni inspira confiança, ni fa mirera ni és capaç de recobrar la il·lusió de l’afició. Sembla que dia 30 de gener tot s’ha de solucionar amb el nou president. Tendrem 15 dies més de paciència, però, sincerament, jo no veig la solució per enlloc.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.