No pot continuar ni un sol dia més! (0-3)

Gregorio Manzano presentà ahir un onze innovador, quasi revolucionari. Els canvis començaren per la porteria, on l’israelià Aouate agafà el relleu de Lux, relegat ja a la banqueta. En defensa quedà en evidència les precaucions de Manzano, abans de començar el partit, ja que a les bandes –Scaloni i Corrales– s’afegiren tres centrals –Ramis, David Navarro i Nunes–. En el centre del camp, tres pivots –Pep Lluís Martí, Mario Suárez i Cléber Santana– amb Arango i Webó d’atacants. Un 5-3-2, en principi ultraconservador per rebre un Reial Madrid necessitat de punts, tot i que amb el partit sense iniciar-se era fàcil imaginar que Manzano argumentaria, en funció del resultat, que Scaloni i Corrales s’havien d’incorporar en l’atac.

Juande Ramos, per part seva, no introduí canvis respecte a l’onze previst. Casillas a la porteria, amb Sergio Ramos, Cannavaro, Pepe i Heinze en defensa. En el centre del camp, Gago i Lass ocuparen el pivot amb Robben i Sneijder a les bandes. I en atac, Higuaín, que deixà a la banqueta Huntelaar, acompanyà Raúl, que complia ahir 500 partits a Primera. Els plans de Manzano quedaren fet a trossos just començar. Després d’una bona rematada de Ramis, que aturà Casillas, el porter blanc va treure la pilota amb rapidesa, Higuain serví l’esfèric a Robben a la banda dreta que, completament sol, superà un poc afortunat Aouate, ja que la pilota li passà per davall les cames. Just s’havia complert el minut dos de joc i el Mallorca ja perdia.

I ara, què havia de fer Manzano amb els tres centrals? Res de res. No canvià el sistema, però quan Scaloni i Corrales perdien la posició facilitaven les incorporacions d’Sneijder i, molt especialment, Robben, que deixava Ramis enrere reiteradament. El tècnic de Jaén, curiosament, no va variar el seu plantejament. Va insistir en l’errada. El Mallorca intentava atacar i el Madrid tocar i tocar per adormir el partit a l’espera de la millor oportunitat per sentenciar el duel. Poc després que es complís el primer quart d’hora, una gran jugada d’Higuaín serví perquè Raúl, de tacó, marcàs el segon gol. El Reial Madrid, sense fer molt, però aprofitant les facilitats atorgades per Manzano amb el seu plantejament, guanyava amb solvència.

Es pogueren escoltar xiulets, l’equip semblava tristor, sense confiança. Jurado començà a escalfar en complir-se la primera mitja hora, però sortí després del descans. Això, sí, el tècnic mantingué els tres centrals. El Mallorca, per moments, dominava, encara que l’actitud dels futbolistes no era la més avinent. Arango no aprofità una clara oportunitat per tornar a ficar el Mallorca en el partit i el seu xut, completament sol, envià la pilota fora. Robben dirigí la bolla al pal en el minut 65 i, acte seguit, Sergio Ramos, en fora de joc, marcava el tercer gol, una altra vegada per davall de les cames d’Aouate. Al Mallorca només li faltava esperar que arribàs el final del duel. Remuntar era ja una quimera impossible.

Manzano donà entrada a Keita en substitució de Ramis i en el tram final Trejo suplí Arango, que fou acomiadat amb una sonora xiulada. Passaren els minuts, alguns aficionats partiren abans d’hora, es pogueren escoltar alguns xiulets, però el marcador ja no es va moure. El Mallorca queda així a tres punts del descens. I la setmana que ve visita Vila-real i set dies després rebrà el València. La solució, en tot cas, passa per la immediata destitució de Gregorio Manzano. És imprescindible. Ja!

Article d'opinió de Tomeu Martí.
Article d'opinió de Pere Muñoz.