“No em penedesc d'haver canviat d'opinió”

El setembre passat, vàreu ser reelegit com a president de la Federació de futbol de les Illes Balears sense gaire oposició. Què sentíreu?

Que la gent del futbol creu en nosaltres. No va ser tan fàcil com pot semblar: hi va haver alguns problemes, però els vàrem resoldre. La gent ha valorat de manera molt positiva el que hem fet durant els darrers quatre anys, i això explica el resultat de les eleccions. Apostaren pel nostre projecte.

És gaire diferent, la situació, de la que trobàreu fa quatre anys?

Quan vàrem arribar, no trobàrem la situació ideal. La gent no creia en la Federació i primer els vàrem haver de demostrar que podien confiar en nosaltres, que tindríem les portes obertes de la Federació per a ells.

Què destacaríeu del seu vostre primer mandat?

Pens que hi ha moltes coses per destacar-ne, com haver duit un desfibril·lador a cada camp de Balears; haver aconseguit un equip més per a la Divisió d’Honor juvenil; aportar 1,4 milions d’euros en subvencions per als clubs en instal·lacions esportives; i regularitzar la situació dels equips eivissencs i menorquins en la Lliga Nacional Juvenil. Hem fet una gestió pesseta a pesseta per aprofitar al màxim els recursos.

Quins són els projectes més immediats que teniu en ment?

Ja tenim un nou sistema informàtic per fer les actes dels partits, i ara el que volem fer és posar un ordinador en cada camp perquè els àrbitres puguin fer l’acta en acabar el partit i que aquesta arribi de manera immediata a la Federació. La nostra intenció és implementar aquest projecte de manera escalonada, començant per Tercera Divisió, perquè hem de proporcionar un ordinador i una connexió d’internet a tots els clubs.

Una de les aspiracions per les quals heu lluitat és que un equip de Tercera pugi directament a Segona B. Com està el tema?

De moment, el que hem aconseguit és posar fi al sorteig dirigit, que sempre ens emparellava amb equips valencians o catalans. Amb l’ajuda del president Villar, aconseguírem que el sorteig fos natural. A més, per a la propera temporada els primers classificat tindran una opció extra de pujar amb una primera eliminatòria en la quals només participaran ells. El tema de tenir una plaça d’ascens només per a Balears és molt difícil perquè no interessa les grans federacions, ja que només podrien pujar un equip.

Què hi ha de cert en la possibilitat que la selecció de les Balears jugui aquest Nadal amb la de Guinea?

No hi ha res. Va ser el moviment d’algun representant, encara que no de la seva federació. En aquestes dates sempre hi ha moviments, però no sempre es concreten. Jo, quan vaig tenir-ne notícia, em vaig adreçar al director general d’Esports –Biel Gili– per veure què podíem fer-hi, però tant ell com jo coincidírem que la situació econòmica no està per fer despeses extra. Per ventura se’n podria haver recuperat el cost, però pens que hauria estat molt complicat: ja sabem com és de nacionalista la nostra societat.

Com es veu la situació per la qual està passant el Reial Mallorca des de la Federació?

Preocupats pel serial que s’hi ha muntat i per la dinàmica negativa que el procés concursal del Grup Drac ha provocat en el club. Això ha d’afectar la moral dels jugadors, encara que confii en l’entrenador. De totes maneres, el problema no és només del Mallorca. Això serà el pa de cada dia si l’economia no es recupera i, si no, mirau el València.

Ara, que sembla que Davidson ha desaparegut del mapa, com veis el desenllaç de la possible venda del Mallorca?

Realment, no puc dir que serà millor per al club, però a mi m’agradaria que hi arribàs capital mallorquí, encara que pens que qualsevol canvi hi serà dolent.

Què ha passat amb la plataforma opositora a Villar?

No va anar bé. Certa gent que s’hi havia d’implicar no ho va fer, i no es veia un equip guanyador. Jo hi vaig entrar perquè pens que Mateu Alemany hauria estat un bon gestor i perquè considerava que era l’hora que es produís un canvi.

Enteneu com ha actuat el Consell Superior d’Esports?

No ho entenc, però són els polítics que tenim. Deien una cosa i en feien una altra.

De Villar afirmàreu, per exemple, que no tenia justificació "el sarau que havia muntat per mantenir-se aferrat a la cadira", i al final varen haver de claudicar. Què en pensau?

Vaig parlar amb ell i em va tornar a obrir les portes. Haguérem de canviar i no me’n penedesc perquè, al final, el que queda és el futbol. Es mostrà diferent respecte e la darrera assemblea: mostrà una línia diferent i el més important és que el final tots, tant la Federació espanyola com les territorials, hi sortim guanyant.