De vergonya (2-1)

El conjunt de Gregorio Manzano completà un dels pitjors partits de la temporada. Ahir, el tècnic andalús retornà la titularitat a Nunes, que ahir acompanyà David Navarro a l’eix de la defensa, mentre que Iván Ramis quedava relegat a la banqueta. Als laterals, Josemi i Corrales amb Lux a la porteria –Moyà continua lesionat–. En el centre del camp, Mario Suárez i Cléber Santana foren els encarregats de posar ordre, mentre que Varela i Jurado ocuparen les bandes amb Arango just per darrere d’Aduriz.

Ahir, el Reial Mallorca fou superat des del primer moment. L’Almeria de Gonzalo Arconada fou superior i poc després que es complís el primer quart d’hora ja acumulava fins a tres oportunitats ben clares. Piatti –en dues ocasions– i Negredo no encertaren i, miraculosament, el resultat inicial es prolongació en el temps. L’equip de Manzano es mostrava especialment insegur en defensa, acaparava errades en el centre del camp on la parella d’organitzadors –Cléber i Mario– acumulaven entregues al rival i imprecisions. I en atac, Aduriz lluitava, però ho feia pràcticament sol, ja que Arango, una setmana més, mostrava la seva típica imatge apàtica.

Superat el primer quart d’hora, el partit s’igualà, però no fou perquè el Mallorca milloràs, sinó just perquè minvà la inicial intensitat dels andalusos. La banda esquerra de l’Almeria –Guilherme i Mané– superava sense gaire esforç un infame Varela, desaparegut, i Josemi. Jurado, un dels futbolistes amb més qualitat del Reial Mallorca, tocava poques pilotes. David Navarro feia gala d’una innecessària duresa i Nunes deixava clar que no està en el seu millor moment. En atac, res de res. El partit s’animà en el tram final.

En el minut 39, Negredo humilià Nunes sobre la línea de fons, però Mané, completament sol al segon pal, no encertà a tocar la pilota –només l’havia d’espitjar–. Poc després, Nunes, de cap, va estar ben a prop de marcar, però Diego Alves encertà a rebutjar l’esfèric. Però a falta de dos minuts per arribar al descans, David Navarro aturà la internada de Guilherme pel centre i els futbolistes del Mallorca quedaren paralitzats. Negredo aprofità que la pilota havia quedat morta per superar Lux amb un gran xut amb paràbola. Quin desastre! El Mallorca tenia tot un món per adreçar el partit, però ben aviat quedà clar que la situació, tot i canviar, just havia empitjorat. Castro substituí un infame Varela, però de res no serví.

David Navarro, que ahir no fou amonestat, feia mèrits per ser expulsat. Negredo posà a prova les mans de Lux i Manzano, impotent a la banda, veia com el Mallorca era superat de manera clara. El tècnic andalús cercà solucions i donà entrada a Keita en substitució de Mario Suárez. Jurado es desplaçà així a l’eix del centre del camp, mentre que Arango ocupava la banda esquerra. Keita, és clar, es col·locà rere Aduriz. L’Almeria aprofità un dubtós penal de Castro –és segur que toca la pilota amb la mà– perquè Negredo deixàs el partit mig decidit. Lux endevinà la intenció del davanter, però la pilota li passa per sota del cos.

El Mallorca no reaccionà i es mostrava extremadament simple. Els homes de Manzano perdien la pilota amb facilitat, no aconseguia retenir l’esfèric i l’Almeria no tenia cap dificultat per conservar imbatuda la seva porteria. Faltaven dotze minuts per al final quan Webó substituí Aduriz. Era l’intent desesperat de Manzano per capgirar un partit que estava ja decidit. Així i tot, en una jugada aïllada, amb el temps reglamentari ja complert, Keita va fer una jugada excepcional, superà el seu marcador en un pamet de terreny i envià la pilota lluny de Diego Alves. Un golarro, però que arribà quan la reacció era ja impossible. El Mallorca, d’aquesta manera, s’atraca a la zona més baixa de la classificació. I encara no ha jugat amb els quatre grans. Uff!