La primera i principal de les incògnites és esbrinar per què punyetes vol Paul Davidson el Reial Mallorca? La resposta no és senzilla. Evidentment, i abans de res, s’ha de descartar de manera clara i contundent que Davidson hagi decidit invertir en el Reial Mallorca per amor als colors. Davidson, en aquest sentit, mai no ha insinuat el seu afecte pel Reial Mallorca més enllà de l’estima que es pot tenir a una propietat que et costarà 38 milions d’euros. Descartades idò les raons sentimentals, sembla clar que Davidson formalitzarà la compra del Mallorca per qüestions estrictament econòmiques. És a dir, que fa comptes fer negoci amb el Mallorca.
Són molts els mallorquinistes que han especulat a les darreres setmanes al voltant de la solvència econòmica de Paul Davidson. Podrà Davidson afrontar el pagament en efectiu de 38 milions d’euros? Té capacitat econòmica per fer-ho? I també hi ha incondicionals del Reial Mallorca que s’han demanat sobre l’existència real de Davidson. És l’empresari anglès un home de Grande? Una vegada que el jutge Víctor Fernández hagi autoritzat la venda del Mallorca, Davidson disposarà de deu dies per fer efectiu el pagament.
L’empresari anglès ha pressionat molt en les darreres setmanes per accelerar al màxim l’operació de compra-venda i just es pot explicar aquest comportament si realment té interès a obtenir la propietat de l’entitat. És cert que no va presentar davant els administradors judicials cap aval i que la carta de solvència econòmica que els entregà no té gaire valor, però la realitat és que Davidson ja ha gastat una important quantitat de doblers rere la possible compra i no tindria cap sentit si la seva intenció d’adquirir l’entitat no és real.
D’altra banda, l’únic símptoma que pot fer pensar que Davidson és un home de Grande és el preu que sembla disposat a pagar. No hi ha cap argument que faci pensar que és el mateix Grande qui es troba rere Davidson. L’empresari mallorquí, com se sap, està inmers dins un concurs de creditors i és impensable una operació d’aquest tipus.
I arribam a noves incògnites. Quin tipus de negoci vol fer Davidson amb el Mallorca? Vol urbanitzar els terrenys del Lluís Sitjar? Pretén construir a Son Bibiloni? Intentarà remodelar Son Moix i donar sortida a algun projecte urbanístic? Anam a pams. El Reial Mallorca ha arribat a un acord amb els copropietaris del Lluís Sitjar per negociar conjuntament amb l’Ajuntament de Palma. Ara bé, la batlessa Aina Calvo ja manifestà fa mesos que considerava poc adequat fer pisos on ara s’ubica el Lluís Sitjar.
A més a més, Davidson, si està ben assessorat, segur que és conscient que l’Ajuntament de Palma, així com la resta d’institucions públiques, poden mantenir un tracte especialment sensible amb el Mallorca, però no facilitaran de cap de les maneres el negoci d’un empresari privat. A part, el fet que el propietari del Reial Mallorca sigui anglès dificulta encara més qualsevol tipus d’acord. Evidentment, si Davidson ha pensat en alguna oportunitat a urbanitzar Son Bibiloni o treure profit a la possible remodelació de Son Moix, s’ho pot llevar ràpidament del cap. Avui per avui és del tot inviable.
El mateix Paul Davidson ha maniestat en alguna ocasió la seva intenció. Pretén Davidson realment obrir una planta de reciclatge de plàstics? Es tracta d’una activitat altament contaminant que té ben complicat obtenir les perceptives autoritzacions. En qualsevol cas, Davidson no obtindrà cap favor de les autoritats pel fet de ser el propietari del Mallorca.
I si Davidson només vol aconseguir rellevància social, prestigi? No pot descartar-se, però avui per avui ser el màxim accionista del Reial Mallorca se situa al punt de mira social i, en moltes ocasions, provoca més desencís que alegria. A més a més, Davidson segur que coneix perfectament diferents fórmules per obtenir rellevància social sense necessitat de gastar trenta-vuit milions d’euros en la compra del Reial Mallorca.
Una altra qüestió sense resposta és saber si el Mallorca val realment trenta-vuit milions d’euros. Si consideram que el Mallorca presenta anualment, amb alguna excepció, pèrdues en el seu compte d’explotació, sembla del tot exigerat valorar el Reial Mallorca en 38 milions d’euros. Més encara quan la ciutat esportiva de Son Bibiloni i els títols de copropietat del Lluís Sitjar pertanyen a la Fundació Reial Mallorca. A més a més, quan el Grupo Zeta va fer l’ampliació de capital que va donar entrada als empresaris mallorquins l’estiu del 2003, la Societat Anònima Esportiva fou valorada en poc més de dotze milions d’euros.
En tot cas, també s’ha d’assenyalar que durant les darreres setmanes s’ha especulat amb possibles ofertes del propietari de Red Bull, Dietrich Mateschitz, i de l’empresari d’Uzbekistan Miradil Djalalov per una quantitat que fregaria els cinquanta milions d’euros. D’altra banda, el primer interessat a adquirir el club fou Freddy Sheperd i tan sols oferí deu milions d’euros.
Arribats en aquest punt, alguns mallorquinistes s’han demanat si és lícit fer negoci amb el Reial Mallorca, si és èticament correcte que Grande hagi invertit al voltant de 20 milions. Legalment, no hi ha cap impediment perquè faci allò que vulgui i, èticament, és ben comprensible que vengui al millor postor, ja que la situació econòmica de les seves empreses –ha presentat concurs de creditors– és ben complicada.
Tal vegada només vulgui fer negoci? Comprar ara l’entitat per 38 milions d’euros i vendre les accions en un futur per un preu superior? Es tractaria, en tot cas, d’una operació d’alt risc, ja que el contracte de compravenda estipula que no pot vendre l’entitat durant un any i, a més a més, no són pocs els mallorquinistes que consideren que el preu que pagarà Davidson per la Societat Anònima Esportiva és desorbitat. Així mateix, concretar la venda del Mallorca en un futur, mai no inferior a un any, per una quantitat superior als 38 milions sembla impossible, més encara quan per contracte Davidson mai no pot treure l’entitat de Mallorca.
Tampoc no sabem per què vol Davidson que Grande continuï a la presidència? Com és possible que confiï tant en ell? És sorprenent. No té una explicació lògica. Allò que seria la cosa més normal és que Davidson volgués nomenar un president de la seva absoluta confiança i no mantenir Vicenç Grande, al qual ha conegut aquest estiu.
Vicenç Grande mai no serà un president florero
venda del Reial Mallorca ofereix a Grande la possibilitat de continuar a la presidència de la Societat Anònima Esportiva. Ara, dBalears ha pogut saber que Grande no acceptarà de cap de les maneres convertir-se en un president florero, sense poder real de decisió. De fet, a Grande li interessa abandonar la presidència i sortir de la primera línea pública per centrar-se únicament en el fet de treure les seves empreses del concurs de creditors. Grande, que ara controla personalment les grans decisions que s’han d’adoptar a l’entitat, està disposat a integrar-se en un equip de feina, però no acceptarà convertir-se en una figura decorativa.
D’altra banda, Grande té encara pendent una reunió amb Davidson per decidir quins seran els seus emoluments. En aquest sentit, no pot descartar-se que, finalment, no hi hagi acord i Grande decideixi abandonar la presidència, com seria la seva voluntat. Ara bé, Davidson confia en Grande i en considera prioritària la continuïtat, tot i que és conscient del sacrifici personal que suposa per a l’empresari. Grande, en principi, es comprometé amb Davidson i, tot i que sense caure en el descrèdit, està disposat a continuar si contribueix al fet que les seves empreses surtin del concurs de creditors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aquí hi ha marro! El problema més greu és que un senyor s'haurà permès embutxacar un munté de milions i en canvi, aquest mateix senyor no en té per a pagar els deutes. D'això en diuen justícia!