A poc a poc el Reial Mallorca agafa el ritme de competició i els jugadors comencen a interioritzar el sistema de joc que Gregorio Manzano vol implantar. Els set punts que l’equip va aconseguir en els tres compromisos de la setmana passada (1-2 a Santander, 2-0 contra el Numància i l’empat a zero Riazor) han deixat el Mallorca a la meitat alta de la taula (9è amb vuit punts) i amb la tranquil·litat necessària per poder continuar pulint els desajustaments que encara presenta l’equip.
Partit rere partit, els mallorquinistes van assumint els conceptes tàctics que Gregorio Manzano vol aplicar. Els automatismes es comencen a crear i els jugadors ja tenen clara la idea de joc del tècnic, encara que la disposició tàctica sobre la gespa hagi variat.Amb les sortides d’Ibagaza i de Güiza semblava que el principal problema que tindria el nou Mallorca seria la creació i la definició d’ocasions de gol. De moment, Jurado ha demostrat que, si té continuïtat a l’onze titular, es pot convertir en el nou director de joc mallorquinista.
El migcampista andalús reuneix la visió de joc i la tècnica individual imprescindibles per abastir la davantera de passades. Pep Lluís Martí i Cléber Santana són els encarregats d’aportar equilibri i consistència al centre del camp. De moment, és el mallorquí qui ha guanyat el lloc a l’equip titular. En aquest sentit, Manzano encara no s’ha decantat per un sistema de capçalera, per la qual cosa ha presentat dues variants. La primera, el rombe. La segona, el doble pivot.
Aritz Aduriz, el fitxatge més car de la història del Mallorca, està cridat a ser l’encarregat de sumar els gols, juntament amb Pierre Webó. El basc comença a adaptar-se al seu nou equip i al sistema de joc, i malgrat que només ha pogut marcar un gol, la seva lluita i entrega són totals. Aquestes, tot i que no es tradueixin en dianes, poden facilitar la feina anotadora als companys.
Un dels aspectes més importants d’aquest nou Mallorca és el manteniment del nivell de peces clau. Miquel Àngel Moyà i Nunes continuen exhibint la seva jerarquia i qualitat i sustenten l’equip des de la rereguarda. I, és clar, Varela sempre té el canó a punt.Però el conjunt de Manzano encara presenta massa llacunes. La manca d’intensitat en alguns trams de partit, la poca aportació de jugadors com Juan Arango i els desajustaments defensius que es tradueixen en gols en són els punts negres.
Com en la primera part a El Sardinero, l’equip vermell ofereix trams de partit sense intensitat, fet que provoca que els rivals puguin controlar el joc i portar-lo on els interessa. Les dificultats per posar el motor al màxim de revolucions durant l’enfrontament provoca situacions com les de diumenge, quan Marcano va rematar de cap sense ni tan sols haver de botar. Finalment, Arango ha passat desapercebut en els cinc partits de Lliga disputats, tot i que hauria de ser un dels baluards de l’equip.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Per fi sou positius.Els nostres periodistes haurien de tenir experiencies a la peninsula.S´adonerien de que no han de ser amb els seus escrits tan nefasts i tan negres.Lány paassat vaig ser a san sebastian on la real sociedad anava el darrer i la prensa d´alla donava uns anims tan grossos que ja voldriem aqui.Heu de tenir en compte que demanau masssa.Som un equip sofridor i ja esta.No tenim diners per co,mprar bons jugadors.ens de conformar.I UN DESIG NO CONTAMINEU AMB ELS VOSTRES COMENTARIS PESSIMISTES A LA SOCIETAT MALLORQUINA QUE JA HO ES DE NAIXEMENT.