Del desastre a la glòria del triomf

Mai no he entès com es pot canviar tant en tan poc temps. El Mallorca completà un primer temps infame, farcit d’errades en defensa, imprecisions, entregues al rival... Els homes de Manzano estaven mal col·locats, arribaven sempre tard i no aconseguiren acostar-se amb perill a la porteria rival en una sola oportunitat. Moyà, miraculosament, just hagué de treure en una oportunitat la pilota del fons de la seva porteria. Fou en el minut 21 quan Marcano, de cap, superava Moyà, després que Nunes, David Navarro i Corrales botassin sense aconseguir tocar l’esfèric. La defensa del Reial Mallorca, que ahir vestia tot de vermell, era superada amb facilitat. Josemi i Corrales completaven un partit d’escàndol, desubicats en tot moment.

El Mallorca mai no reaccionà i el Racing acumulà ocasions de gol desaprofitades. Oscar Serrano i Tchité, dos pics cadascun, i Pereira tudaren les més clares. El conjunt de Manzano deambulava sobre el terreny de joc sense criteri i perdia la pilota amb gran facilitat.

Tanmateix, una vegada més es complí la dita futbolística que assegura qui falla molt ho acaba pagant. Així, amb el temps ja complert, Corrales va fer una bona centrada a Varela que, després de superar el seu marcador, engaltà un gran xut amb l’esquerra que Toño no pogué aturar. Era mal de creure, era injust, però el Mallorca aconseguí el miracle d’arribar al descans amb empat.

La segona meitat fou ben diferent. Cléber Santana substituí un inèdit Mario Suárez i ben aviat quedà clar que el partit havia canviat. Arango se situà rere Adúriz, mentre que Jurado es col·locava a l’esquerra.

El Mallorca era millor, tenia el control de la pilota i arribava amb gran facilitat a les rodalies de l’àrea de Toño. El Racing notà el cop del gol de l’empat. I molt. El conjunt cantàbric estava contra les cordes.

El tècnic del Racing, López Muñiz, tampoc no donava l’empat per bo i Juanjo entrà per Pinillos. Manzano, acte seguit, donà entrada a Webó en lloc d’Arango. El Mallorca disposava d’oportunitats i el gol del triomf, tard o d’hora, havia d’arribar.

Corrales mostrà ahir en la segona meitat la seva millor cara. Un desastre en defensa, a la represa ensenyà les seves credencials de gran passador. Webó i Aduriz disposaren de dues bones oportunitats, però el gol no arribava.

Manzano veia com passaven els minuts i l’empat semblava ja una sentència definitiva. Keita substituí Aduriz quan faltava un quart d’hora per al final, però res no canvià. I quan mancaven cinc minuts per al final, el Reial Mallorca certificà un just triomf. Un córner botat per Jurado fou rematat amb el cap per Webó i Toño res no va poder fer per aturar l’esfèric. Quedaven només cinc minuts i el triomf ja era segur. Tot i així, ja en el darrer alè, Moyà s’hagué d’emprar a fons per aturar una pilota rematada per Juanjo a boca de canó. Una vegada més, el porter binissalemer demostrà el seu bon moment amb una aturada de molt mèrit.

Acte seguit, l’àrbitre Delgado Ferreiro del comitè basc assenyalà el final del partit. El Reial Mallorca sumava així tres punts vitals, que omplen de confiança la plantilla de Manzano i permeten a l’equip mirar ja cap a la zona més noble de la classificació.

Perseverar ara en els arguments del segon temps és el repte d’un Gregorio Manzano, que encertà ahir amb els canvis i es mostrà valent en els canvis per cercar un triomf que fou just.

L’apatia del primer temps

El Reial Mallorca jugà molt probablement els seus pitjors 45 minuts de la present Lliga en la primera part del partit d’ahir, en què es veié desbordat per un Racing que creà múltiples ocasions de perill davant l’apatia dels Balears.

La reacció

El conjunt de Gregorio Manzano experimentà un canvi radical després del descans. El tècnic andalús encertà amb els canvis i el joc de l’equip fou més vertical, amb la qual cosa es crearen moltes ocasions de perill.