El Reial Mallorca debutà a la Lliga amb derrota (3-0) davant el València a Mestalla. Després del primer partit no es pot emetre, evidentment, cap veredicte ferm, cap sentència definitiva. Ara bé, el duel de València ens mostrà les primeres virtuts i mancances.
D’entrada, Gregorio Manzano complí les previsions i el debut d’aquest equip renovat no presentà sorpreses. El tècnic apostà per un 4-4-2 amb rombe. Els sistemes tàctics, en tot cas, ja saben que no són bons ni dolents per si mateixos. Són els futbolistes que fan bones o xereques les tàctiques.
El pitjor del partit fou comprovar com a l’equip li faltava intensitat durant molts de minuts. Es pot encertar o fallar, jugar bé o malament, però quan hi falta cor, nervi... la ferida és preocupant. A més a més, quedà clar que hi ha futbolistes que han de millorar de manera considerable per oferir un rendiment mínimament digne.
En aquest sentit, el lateral dret Josemi fou superat una vegada i una altra. Pep Lluís Martí, per ventura perquè es trobà massa sol, no pogué organitzar res. Varela i Arango passaren desapercebuts i el millor de Webó fou la seva lluita. Com a contrapunt, Óscar Trejo mostrà la seva progressió amb detalls de gran qualitat —entre altres accions, estavellà un xut al pal.
El partit començà sense cap dominador clar, tot i que el conjunt d’Unai Emery no es torbà a tenir el control de la pilota.
El Mallorca s’aproximà amb perill en diferents oportunitats, però el València era millor. Un detall de qualitat de Jurado provocà que Rubinos Pérez assenyalàs cessió, després que Albiol tocàs accidentalment la pilota. El xut posterior d’Arango fou rebutjat a córner per un defensor.
Trejo envià la pilota al pal i Arango ho provà amb un xut llunyà. Sense sort. Moyà s’hagué de lluir poc després del primer quart d’hora i no tingué cap altra intervenció de mèrit. Ara bé, no pogué evitar el gol de Villa en el minut 33, quan el conjunt local més cercava el portal mallorquinista.
Quatre minuts després, un xut sec i dur de Villa fou rebutjat en curt per Moyà. Mata, atent, superà el porter mallorquinista i rematà el partit. Així, s’arribà al final de la primera part amb triomf local.
La represa fou decebedora. Quedaven quaranta-cinc minuts, però el València fou millor en tot moment. Tot just començar, Mata fallà una ocasió clamorosa en una badada col·lectiva.
Manzano, és clar, no tardà a cercar-hi solucions i donà entrada a Cléber i a Adúriz en substitució de Varela i de Webó. La seva aportació fou quasi inapreciable. El conjunt d’Unai Emery disposà d’oportunitats clares per augmentar el seu avantatge, però no ho va fer fins que Vicente aprofità, nou minuts abans del final, una passada d’Angulo en fora de joc (3-0). Els locals eren superiors davant un Mallorca senzill, innocent, descentrat, instal·lat dins la comoditat de la mediocritat. El conjunt vermell es mostrava sense intensitat i encadenava errades.
Als futbolistes de Manzano se’ls veia impotents davant un València que, sense fer cap ou de dos vermells, dominava a plaer. Al Mallorca li faltava entrega i també personalitat, lluita... La segona meitat fou absolutament decebedora i ens pot fer pensar en el pitjor. L’equip no estava bé en defensa i es mostrava sense imaginació, ni verticalitat ni precisió al centre del camp, mentre que en atac passà absolutament desapercebut.
El tècnic del Mallorca, gairebé a la desesperada, va fer entrar Castro en substitució de Trejo, però res no canvià. I a la fi, amb el partit sentenciat des de feia molts minuts, Rubinos Pérez assenyalà el camí dels vestidors.
El Mallorca havia estat derrotat (3-0), però el pitjor no fou el resultat, sinó la manera de perdre. En tot cas, la Lliga just ha començat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ai Pepet! Que el teu estimat "Alfonso" menjarà 2ª l'any que ve!
¿90 minutos y ya estamos en crisis? Vaya exageración !