Rafel Nadal pujà ahir a l’Olimp en penjar-se la medalla d’or de la competició individual del Jocs de Pequín. La cloenda perfecta d’una temporada de somni, que té avui la seva màxima expressió oficial en sortir ja en la classificació de l’ATP com a número 1 del món.
El manacorí demostrà en la final dels Jocs per què era el favorit i és l’actual millor jugador mundial. Davant un rival que acumula tres medalles olímpiques, Nadal guanyà de manera còmoda la final contra el xilè Fernando González en tres sets (6-3, 7-6/2 i 6-3), que duraren dues hores i vint-i-dos minuts. Al mallorquí, amb només 22 anys, ja no li queden gairebé reptes per aconseguir. Ha guanyat cinc Grands Slams, té 30 títols ATP i una Copa Davis, és el número 1 del món i des d’ahir campió olímpic.
El títol d’ahir té un gust especial, diferent als altres, tal com ha anat confirmant el balear des d’abans del començament dels Jocs. No és millor ni pitjor que un gran torneig del circuit, és "diferent" perquè lluites com un jugador d’equip i perquè es juga només una vegada cada quatre anys "i mai no saps si el tornaràs a disputar". Quan González llançà la darrera pilota del partit, el quart match-ball que gaudia Nadal, aquest es tirà a terra com és habitual quan aconsegueix un gran triomf, tot i això, la seva alegria fou diferent d’altres. No plorà, però s’emocionà. Potser perquè el gran punt final ho aconseguí dos dies abans en la duríssima final davant el serbi Novak Djokovic. En la ment del jugador illenc ja estava clarament l’or quan es classificà per a la final. Nole, sense discussió, serà el gran rival de Nadal en els propers anys en la lluita per la supremacia mundial. Ambdós ho saben. El serbi, tècnicament, és més complet que el balear, però li falta una cosa, l’esperit. "Nigú no té la mentalitat de Nadal i això fa que sigui el més fort", va admetre el geni balcànic just després de consolar-se amb la medalla de bronze.
No hi ha temps gairebé per celebrar-ho. En una temporada de bojos per culpa de la ineptitud dels dirigents de l’ATP, que Rafel ha tractat de recordar una vegada i una altra, el nou número 1 del món torna de seguida cap els Estats Units per disputar el darrer Grand Slam d’una temporada que no oblidarà mai.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Alguns de nosaltres ni ens sentim espanyols ni estimam Espanya, i consideram natural que es respectin els nostres sentiments. Jo crec que en Rafael Nadal té el seu dret a no estimar Mallorca ni sentir-se mallorquí. Respectem, doncs, la seva manera de pensar de la mateixa manera que volem que es respecti la nostra.
inmigrante: Per a mi el futbol és "panem et circenses" i una inmoralitat tot el que es mou al l'entorn del negoci de l'espectacle mediàtic, Barça i R. Madrid inclosos. Això independentment que els de R. Madrid siguin espanyolistes i els de Barça catalanistes. Evidentment no crec que Rafel Nadal tingui el valor de fer el que dic: Senzillament he posat en qüestió el negoci. El meu humor em permet riure amb els amics, i sempre que en tinc ganes. Salutacions.
Aquests que s'omplen la boca titllant de feixistes els altres i entren en aquest diari xerrant en castellà solen ser els primers feixistes intolerants envers la pluralitat, en Cèsar n'és un bon exemple, un espanyolista en tot ordre.
Si mos hem de sentir representats per aquest tipo anam ben arreglats. Per jo no és més que el nº1 del món, però no me sent identificat en res per ell. Com si ho fos en Djokovic... Es un des personatges més penosos que hi ha a Mallorca. Una desgràcia.
César, per exemple tu ets foraster. Un colonitzador espanyol.
quien se cree que tiene derecho a declarar qué es mallorquín y qué no lo és? cuanto fascismo
En Nadal si que és Mallorquí, a diferència den Jorge Lorenzo, que per molt que vulgui aquest diari és foraster, per molt que hagi nascut a Mallorca. Pensant en la mallorquinitat de'n Nadal me'n record de sa Porrassa cantat per en Biel Majoral que diu (i ara recit de memòria): "que te aquesta terra nostra que congria traïdors, diputats i senadors, hi ha mestres i professors i també el senyor rector". a partir d'ara podria afegir-se i tennistes.
Jo soc Mallorqui i no em sent gens representat per aquest venut. No puc mes que sentir-me ben trist perque un suposat mallorqui tiri enterra se nostra llengua d'aquesta manera. Pero jo domes soc un pobre picapadrer no soc un gran picapilotes.
En Nadal és avui el millor jugador de tennis del món, i que jo sàpiga és mallorquí, l'he vist en diverses ocasions xerrar mallorquí com qualsevol altre mallorquí i penso cal felicitar.lo ja que ha estat un ambaixador dels mallorquins arreo.
MILLOR BEIJING QUE PEKÍN: http://blocs.esquerra.cat/joan/bloc/beijing