TW
0

Eren les 19.40 hores. Luis Aragonés, seleccionador espanyol, i Iker Casillas, porter i capità de l’equip, foren els primers que baixaren de l’avió que arribà des d’Insbruck fins a l’aeroport de Barajas. I a les seves mans, el trofeu de campions d’Europa. A darrere, Xabi Alonso, De la Red, Villa, que exhibí la pilota de la final, i la resta del combinat i cos tècnic espanyol.

Durant el vol, en un avió on al fuselatge es podia llegir ‘campeones’, els jugadors no pararen de cantar "sí, sí, la copa ja és aquí", "campions, campions", "jo som espanyol, som espanyol" i també crits referits a Luis Aragonés com "míster queda, míster queda". Ja en terra, un dels pilots de l’aeronau va treure una bandera espanyola per una de les finestretes de la cabina.

A continuació es dirigiren, escortats per la Policia, en el típic autobús de doble pis i sense capota, i amb el lema "Espanya, sempre endavant", cap a la plaça de Colón de Madrid, on els esperaven milers d’aficionats que, des de feia un parell d’hores, omplien el lloc més representatiu dels ‘èxits’ internacionals d’Espanya.

El rock de Pignoise
Durant l’espera, els artistes Merche i Chenoa i els grups de rock Pignoise i Dover s’encarregaren d’amenitzar els aficionats de la ‘vermella’ sota una calor infernal a la capital de l’Estat. I quan l’expedició arribà a Colón i Casillas alçà el trofeu a la vista de tots, la cèntrica plaça madrilenya esclatà. Eren les nou i quart del vespre i quan els jugadors i el seleccionador pujaren a l’escenari semblà que l’asfalt de la plaça s’enfonsaria.

Tot d’una els 23 herois de Viena feren el ‘trenet’ i mantejaren Luis Aragonés d’una manera tan exagerada que més d’un passava pena per l’’avi’ mentre s’escoltava la cançó de Queen We are de champions. Cal destacar, micròfon en mà, la faceta de showman del porter Pepe Reina. El del Liverpool presentà un per un els 23 jugadors campions d’Europa i llevà el protagonisme al que inicialment havia de ser el mestre de cerimònia, l’humorista Carlos Latre. Mestrentant, set avions caces de la ‘Patrulla Aguila’ sobrevolaven Madrid pintant de groc i vermell el cel madrileny davant la veneració dels presents.

Significatiu i emotiu fou el moment en què el capità Casillas obligà els seus companys i aficionats a cantar "Luis queda, ets collonut" i també quan els futbolistes desplegaren una pancarta en què es podia llegir "Va per tu, Genaro" en honor a l’ex-metge de la selecció espanyola Genaro Borras, mort fa poques setmanes.

A més de provocar el crit multitudinari de "Luis, queda!", Iker Casillas s’enva recordar especialment d’ell en el seu discurs que obrí la celebració: "vull que sapigueu que aquesta Eurocopa és vostra perqué desitjàvem dur-la al futbol espanyol. Gràcies a aquests 23 jugadors i a tota la gent que els envolta, com també a una persona que ens ha duit fins a on som: Luis Aragonés".

"El millor equip del món"
Llavors el ‘Savi de Hortaleza" va prendre el relleu del capità per assegurar que "tenc el millor equip del món i així m’ho han demostrat. La copa la guanya un equip i aquesta és per vosaltres". Després, alguns jugadors com Cesc, Silva o Xavi dedicaren especialment el títol al seu entrenador.

La festa sobre l’escenari preparat per l’Ajuntament de Madrid i per la Reial Federació Espanyola de Futbol va concloure amb l’aparició estel·lar del mític i actual cantant espanyol Manolo Escobar, que inicià els compassos del Que Viva Espanya, amb què jugadors i aficionats es fusionaren en una abraçada multitudinària com a millor homenatge del triomf espanyol a l’Eurocopa 44 anys després.