La selecció espanyola de Luis Aragonés va fer realitat el somni de diferents generacions: va derrotar Alemanya a la final amb un gol de Fernando Torres i es va proclamar campiona d’Europa per acabar amb 44 anys de frustracions i sequera, per instal·lar el futbol espanyol, a la fi, en el cim.
Convençuts d’estar davant d’una ocasió històrica, els jugadors espanyols no van fallar en la darrera etapa abans de la glòria i van superar una selecció alemanya que no va oposar més que físic, davant la gran despesa tècnica d’un grup que, gràcies a la direcció d’Aragonés, ha plasmat amb aquest títol el futur prometedor que se li va aventurar en la etapa de juvenils.
I això que, amb el respecte que imposa una final i la por d’equivocar-se davant el paradigma de l’eficàcia, la selecció espanyola ho va passar malament en el quart d’hora inicial.
Engarrotada, asfixiada en la sortida de la pilota, gràcies a la pressió d’un equip germànic amb les línies ben juntes, Espanya va cedir les primeres ocasions al rival, sobretot una als 3 minuts en un error en la centrada de Sergio Ramos que no va saber aprofitar Miroslav Klose.
Però, gairebé per casualitat, va arribar la primera ocasió a l’àrea alemanya i en aquest punt va canviar la sort del matx, perquè Espanya es va alliberar de les tensions i el conjunt de Joachim Low va començar a témer, sabedor que la seva defensa és de vidre i que el porter tampoc no ofereix gaires garanties.
Una centrada d’Andrés Iniesta que Cristoph Metzelder gairebé introdueix a la seva meta, en el minut 14, va ser un avís suficient perquè l’equip d’Aragonés començàs amb la circulació de la pilota que tant temen els seus adversaris i els centrals alemanys començassin el seu calvari davant Torres.
"El Niño" va ressorgir en el partit decisiu per posar en evidència els mals del centre de la defensa alemanya, on el madridista Metzelder i Mertesacker aporten tants centímetres com poca cintura i velocitat.
Primer va ser una rematada de cap al pal, després d’una passada de Sergio Ramos (m.22), i onze minuts després n’hi va haver prou que Xavi li posàs una pilota entre les línies perquè Torres avançàs Espanya amb una jugada personal marca de la casa i superàs Lahm i la lenta sortida de Lehmann (m.33).
Gairebé a continuació David Silva no va enganxar bé una volea a una pilota que li havia servit en safata Iniesta i va començar la festa espanyola perquè, amb Ballack més pendent de ficar-se en disputes de carrer, Alemanya no va trobar la manera de reprendre el control i va saludar el descans amb alleujament.
Segon acte
La resposta de Loew va ser donar encara més centímetres a la defensa, amb l’entrada de Marcell Jansen per Lahm, però Espanya va continuar sumant ocasions, amb xuts de Xavi i Silva, per la qual cosa va decidir canviar d’esquema.
Amb Kevin Kuranyi com a segona punta, Alemanya va recuperar la iniciativa i la selecció espanyola va passar els seus pitjors moments, va cedir al joc aspre germànic i Silva va poder guanyar-se l’expulsió per un cop de cap a Lukas Podolski.
Luis, que poc abans havia fet entrar al terreny de joc Xabi Alonso per tapar la via ofensiva alemanya, reaccionà tot seguit. Va treure Silva i féu entrar Santi Cazorla.
No sense ensurts, perquè davant un equip alemany sempre convé estar ben alerta, Espanya va anar tranquil·litzant el seu joc, va crear alguna ocasió més, com una pilota d’Iniesta que va treure Torsten Frings sota pals, i va acabar per apagar la flama germànica.
La selecció de Luis va ser conscient, llavors, que no se li podia escapar el títol, que podria dedicar a l’afició un triomf que canvia la història. Una victòria en color, que introdueix el futbol en l’onada triomfadora de l’esport espanyol, que eleva a l’altar un grup de joves que va saber fer realitat un somni. Quan el col·legiat del partit, l’italià Roberto Rosseti, xiulà el final del matx esclatà l’eufòria entre els jugadors, l’afició i les personalitats espanyoles que poblaren la llotja de l’estadi Ernst Happel. El porter i capità de la selecció espanyola, Iker Casillas, fou qui recollí el trofeu de l’Eurocopa i elevar-lo al cel de Viena. Espanya ja és campiona.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Joan Pau, culturalment els mallorquins som mallorquins. no cal que escrigui una llista de exemples de cultura mallorquina. cultura no es nomes sa llengua, I vull afegir que dialecte mallorqui es part de sa nostra cultura. Personalment me fa por aixo de sa normalitzacio, que es confon normalitzar els àmbits d'ús amb homogeneitzar sa llengua, que es lo que sovint se fa... I rotllos apart, si enlloc de "la roja" els campions d'europa fossin de cualsevol altre país creuria igualment que he vist el futbol de mes qualitat des del Ajax d'Amsterdan de Van Gaal...
És normal que els espanyols cel·lebrin les victòries de les seues seleccions. Encara que fossin conscients que els jugadors hi van obligats a donar glòries a Espanya, encara que sàpiguen que són els espanyolistes els que impedeixen competir altres seleccions nacionals en representació d'altres pobles històrics que hi ha dins l'estat espanyol. No m'estranya gens, ja hi estan acostumats a fer les coses "por cojones". I bé, així esteim. El que em sembla fort, supòs que perquè és cosa nova, és el mal guanyar que han arribat a tenir. Al crit de "puta cataluña", amb banderetes del pollastre... coses que segurament són males d'entendre per qualcú que no hi està acostumat. Si he de ser sincer he de dir que tampoc no m'ha estranyat. Tampoc no m'ha estranyat que a la tele del psoe (cuatro), els socialistes, els d'esquerres, els que ens salven de les cavernes radicals del pp, no els molestés que es mostrés alegrament simbologia franquista enmig de l'orgia d'espanyolitat de seguidors de "la roja", i és que ells sí que en saben d'anar junts i tothom sap que no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres. Molts es foten les mans al cap en veure que hi ha "radicals" que no van amb "la roja". Fins i tot s'ha equiparat de "gilipollas" i d'altres coses guais als que no volien que la selecció espanyola guanyés. Però sí, els totalitaristes som els que no podem tenir selecció.. vés per on! També ens insulten si deim que som, per exemple com jo, menorquins i catalans. Però és que de menorquins catalans n'hi ha des de que el poble establert a menorca és el català, des del segle XIII ! Per segons qui la catalanitat dels menorquins té data de caducitat, però el fet és que no sé on se cerquen aquestes dates de caducitat.. N'hi ha que supòs que un moment donat van voler ser espanyols, en veient on era la cort. Ja se sap que de llepons sempre n'hi ha hagut. Després hi ha el poble, que va haver de mester un cert adoctrinament per anar abandonant el sentiment de pertinença al seu poble, però és que hi duen segles fent feina per açò. Ara hi ha uns nous llepons. Són aquells que són "no nacionalistes", que sempre se'n riuen d'espanya quan perd a quarts, o que no es trasbalsen com a molt, que s'ho miren perquè els hi agrada el futbol... però que ara de sobte vibren amb "la roja". Sempre n'hi haurà d'aquests, que cel·lebren allò que els hi diuen que han de cel·lebrar, i que ni saben ni volen saber si a "la roja" hi van per gust o per obligació, ni si seria de justícia que hi haguessin altres seleccions.
Pa moreno els països de sudamèrica eren Espanya (l'Imperi on no es posava els sol) fins que es varen independitzar. I nosaltres els mallorquins etnicoculturalment som catalans, administrativament espanyols i sentimentalment al que cadascú li dona la gana. Salut
son els països de sud-america espanya? no, tot i que molta gent i xerra castellà. i les illes son catalunya? no. ho han estat mai? no. molts dels colonitzadors del segle 13 eren catalans? sí. aixó fa que les illes siguin catalunya? no. quin rotllo de discutir sempre lo mateix, la politica vos ha rentat el cervell ben rentat...
Jo som ben mallorquina. I què vol dir? Que també som ben catalana, perquè els meus llinatges son ben catalans, com els de tots els mallorquins que ens deim Barceló, Vallès, Balaguer, Rubí, Vich, Rosselló. D'on vos pensau que vénen? No vos enganeu pus, que només basta obrir un llibre d'història.
Toni ser independentista no vol dir ser antiespanyol. No donar suport a la selecció espanyola no vol dir ser antiespanyol (com és evident), com tampoc és obligat que a un li agradi el futbol. Jo hagues estat més content que un espanyol hagues descobert quelcom important per a tota la humanitat que no guanyar una eurocopa de futbol, pero segur que pocs sortirien al carrer a celebrar-ho... Tu només veus les coses blanques o negres, i aquesta curtó de mides sí recorda als ideals totalitaristes. Toni si feim numeros dins uns països catalans independents tu viuries 10 vegades millor, per això no serà... Salut
a tot aquets que defensau la independencia que sou anti españols etc...vos demanaria que pensasiu fredament i ke vegesiu lo patetics que son les persones faxes de extrema dreta..i que vos doneu conte que voltros actuau igual pero desde la altra part...i a mes que vos doneu conta que a la seleccio española hi ha jugadors catalans vascos asturians etc..que ja no es una seleccio centrista..per acabar que penseu que per molt que volgeu mai tendreu la independencia i que hi ha coses mes importants en el mon que pensar si som independents o no...si no pensau si a un nin negret que es mor de fam li interesa la independencia o no..i voltros no vos podeu queixar de lo be que viviu a la societat española...I PER ACABAR QUE TENGEU CLAR UNA COSA SOM MALLORQUINS I NO CATALANS.
juanjo: tothom parle d'allò que menja, i por lo que veig tu estàs molt ben alimentat....
Aquest diari censura opinions dels lectors però despres permet que insultin al col·lectiu independentista, molt trist... Juanjo tu te montes la pel·lucula no hi ha persones que vulguin integrar més als inmigrants que els propis independentistes. Les lleis espanyoles no m'obliguen per ara donar suport a la selecció espanyola. Al món sempre han estat 2 gats els que defensen els interessos dels desafavorits en qualsevol sentit.
Sí, juanjo, vos respectarem com tu ens respctes anomenant-nos "independentistes de merda". Au, vénga! I perquè no poses a prova la tolerància dels teus compatriotes espanyols? Vés a Sevilla i xerra'ls en mallorquí, mem què passa! Ets més beneit que en Pep merda. Au, que et bombin!