A la final

Alemanya-Espanya, final de l’Eurocopa 2008 que passarà a la història perquè representa el retorn a l’elit de la selecció espanyola. Superada la barrera de quarts i eliminades les pors davant d’Itàlia des de la tanda de penal, va brodar la semifinal per eliminar Rússia, la sensació del campionat, endossant-li la segona golejada consecutiva.

Luis va afrontar la cita amb la història amb un onze que quasi tothom sap de memòria. No són temps per a això, i molt manco en una competició curta carregada de partits. La por del desgast físic no el va conduir al canvi, encara que ho va meditar.

S’enfrontaven les dues seleccions que han enamorat amb el seu joc a Europa. El toc d’Espanya davant de la renascuda Rússia. Records presents d’una golejada (4-1) en l’estrena de l’Eurocopa que condicionaven el duel. Es va repetir la climatologia, amb una pluja que beneficiava la rapidesa russa, però l’estil del partit va ser diferent.

La lluita inicial era clara. Batalla per la pilota. Per comandar. Espanya, centrada a frenar la màgia d’Arshavin, va ajuntar les línies. Va defensar bé. Es va trobar amb una Rússia encoratjada des de l’inici, immersa en una dinàmica positiva amb la qual va esborrar del mapa Suècia i Holanda amb un futbol de molts quirats.

Espanya jugava directa, amb Senna d’amo en el centre del camp i Xavi canalitzant el joc d’atac. Sergio Ramos també es mostrà molt actiu i gaudí de dues ocasions per marcar en els primers minuts.

La lluita de Torres i la pegada de Villa es repetien com el dia del debut. Un fort xut des de la cantonada de l’àrea del Guaje tornava a provar els reflexos del meta rus.

Rússia tenia les idees clares quan posseïa la pilota. Els vint minuts inicials del debut no eren un miratge. Va tocar amb criteri, amb velocitat i va crear perill amb rematades de Pavlyutxenko. Un llançament a pilota aturada va fregar el travesser (minut 16) i un xut des de la frontal, amb rumb a l’escaire, va provocar la parada del campionat, amb Iker volant fins a fregar la pilota amb el seu guant esquerre (minut 31).

Segons abans, en el llançament d’una falta, Villa s’havia lesionat. L’artiller de l’Eurocopa va patir una punxada a l’hora d’executar una falta que va acabar a les mans d’Akinfeev. La desgràcia amenaçà la selecció, que ahir vestia de groc, daurat pels supersticiosos.

Luis Aragonés va reaccionar ràpid. Va passar al pla B, al 4-1-4-1. Va sortir a escena Cesc Fàbregas. En minuts de tensió, va imposar el seu estil i va tornar la possessió de la pilota a Espanya. Només faltava trobar el camí de la rematada. Però Pavlyutxenko continuava fent la seva i a deu minuts del descans va tornar a rondar el gol. Va controlar amb el pit dins l’àrea i, corrent, va xutar fregant el pal gràcies a un toc a la seva bota de Marchena.

La primera part deixava patent que mai no és fàcil guanyar en una gran competició. A la represa, els homes d’Aragonés pitjaren l’accelerador. Xavi va trobar Iniesta, gris en el campionat però finalment decisiu amb la devolució de la paret, que va empènyer el català amb tota la seva ànima a la xarxa, fet que va desencadenar la bogeria a tot l’Estat.

El gol va provocar el futbol de control d’Espanya i el nerviosisme de Rússia. Torres va poder firmar el segon en instants de dubte rus però, a centrada de Cesc, va xutar alt. La duresa de Rússia no va frenar la imaginació espanyola. Estaven còmodes en el camp. Llavors va arribar el moment de Cesc, qui es va fer l’amo i va fer màgia als metres finals. Primer va provar sort amb una puntada que va desviar Akinfeev (minut 69); a quatre minuts després va sentenciar el duel amb una assistència a Güiza, que va controlar amb el pit i va picar davant de la sortida del porter rus. L’arquer del Mallorca havia sentenciat.

Rússia havia mort. No hi havia temps per a la reacció. Espanya va imposar el seu estil, tenia el control del partit i amb espais va augmentar el dany. Novament Cesc va desnivellar i va assistir Silva, que va xutar amb l’esquerra a la xarxa. Explosió de joia i aturada final de Casillas, que es presenta a la final sense encaixar un gol en els dos darrers partits. I ara, Alemanya.