«Encara no em crec això», va afirmar la sèrbia minuts abans de rebre el trofeu Suzanne Lenglen de mans de la belga Justine Henin, que la va derrotar a la final de l'any passat abans de retirar-se aquesta temporada.
Va ser una cerimònia que va semblar com un relleu al cim del tennis mundial. El cap de sèrie número dos tenia ja assegurat abans de l'inici de la final el número un del món, un ja que serà efectiu a partir de dilluns vinent. Amb llàgrimes als ulls, Ivanovic, de 20 anys, va escoltar l' himne de Sèrbia que, per primera vegada, va sonar en la pista Philippe Chatrier, la central de Roland Garros.
«Alguns han travessat tot Europa per arribar en aquesta final, la ho vull agrair. Ha estat increïble per a meu, quan anava amb bicicleta als meus entrenaments somiava amb aquest moment i amb aquest ambient ha estat encara més meravellós», va assegurar davant d'un estadi ple a rebentar.
Bona perdedora, Safina, catorzena del món, va assegurar amb humor que «li tocava guanyar» a la sèrbia, perquè disputava la seva tercera final d'un Grand Slam, mentre es va queixar que el clan d'Ivanovic havia estat una mica sorollós durant el partit.
La russa, que mai no havia jugat una final d'un gran, va arribar fins a la de París després d'aixecar dues boles de partit, una en vuitens i una altra en quarts, i deixar fora de la pista la principal favorita, la russa Maria Sharapova, i els caps de sèrie quatre i set. Per vuitè any consecutiu, la final femenina es va resoldre en dos sets, encara que el dol entre Ivanovic i Safina va ser més vibrant que els lliurats en els últims anys en què Henin va massacrar els seus rivals.
La sèrbia es va mostrar superior davant d'una russa que no va tirar el partit en cap moment i, per etapes, va desplegar un dol de gran qualitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ivanovic gana a Roland Garros ... gana? no serà guanya?