Qui pot comprar el Mallorca? Per què? Amb quin interès?

Vicenç Grande ens ha fet saber de manera contundent i taxativa que no té el Reial Mallorca en venda, però també ens ha deixat clar que escoltarà totes ofertes li arribin.

Ara bé, qui pot comprar el Reial Mallorca? És evident que ha de ser un empresari amb doblers, molts doblers. No és necessari, almanco formalment, que sigui mallorquí ni que estimi l’entitat, ni tan sols que visqui en aquesta terra, però sí és imprescindible que tingui gastadors un poc grapat de milions d’euros. La crisi de la construcció ha afectat també el grup Drac, propietat de Vicenç Grande, però l’empresari no fa comptes regalar cap dels seus actius. És per aquest motiu que, almanco de moment, assegura que no fa comptes vendre el Reial Mallorca per menys de 35 milions d’euros, malgrat que la seva inversió ronda els 22 milions d’euros. És a dir, Vicenç Grande comprà el Reial Mallorca per mallorquinisme, per amor als colors, per retornar a la societat part del que abans li havia donat, però fa comptes vendre’l amb importants guanys econòmics. En contra de la intenció del president hi ha la voluntat dels bancs, que sí veurien bé que Grande aconseguís líquid amb la venda del Mallorca.

És evident que hi ha un bon grapat d’empresaris mallorquins amb possibilitats econòmiques d’adquirir el Reial Mallorca. Una altra cosa ben diferent és que vulguin destinar part dels seus recursos a la Societat Anònima Esportiva. De fet, Escarrer, Fluxà, la família Riu mai no han mostrat cap interès d’entrar en l’accionariat del Mallorca. Fins i tot, quan el grup Zeta decidí fer una ampliació de capital renunciant a la majoria accionarial, els hotelers mallorquins es negaren a invertir a la Societat Anònima Esportiva i es limitaren, que no és poc, a fer una donació a la Fundació Reial Mallorca. Això sí deixaren clar que la seva donació no els implicava en la gestió del club i que seria única —que no en farian cap altre—. La crisi econòmica que afecta el món de la construcció descarta també promotors i constructors. És a dir, que a Mallorca només Bartomeu Cursach es presenta quasi com a únic possible comprador. El seu principal i únic argument per adquirir el Reial Mallorca és el seu amor als colors. Ara bé, és pràcticament impossible que Cursach assoleixi el control accionarial de l’entitat, ja que l’enemistat que manté amb Grande fa que l’actual president no l’hi vulgui vendre de cap de les maneres. És a dir, que és ben complicat, per no dir impossible, que Grande aconsegueixi vendre, a no ser que ho faci a un fons d’inversió estranger o a un empresari amb ganes de fer-se un forat a la societat mallorquina.

La motivació que pot fer que un empresari compri el Reial Mallorca pot ser diversa. A més de l’estimació, que s’hauria de descartar en cas d’un fons d’inversió o un empresari que no sigui d’aquesta terra, es pot comprar el Mallorca per fer-se un nom en aquesta societat. Com a negoci, avui sembla ben complicat, ja que les societats anònimes esportives són empreses de resultats econòmics extremadament volàtils. És a dir, que és possible i probable que Grande no trobi comprador i que hi continuï com a propietari i president.