Miguel Madariaga, l'home del ciclisme basc

Miguel Madariaga és des de fa quinze anys el mànager general i l'ànima d'un dels equips ProTour de l'Estat espanyol, l'Euskaltel-Euskadi, un dels participants a la Challenge-Volta a Mallorca i que ara es troba disputant la Volta a Andalusia. Des del naixement de la Fundación Ciclista Euskadi, l'embrió de l'equip professional, l'any 1993 amb l'objectiu final de promocionar, fomentar, divulgar i desenvolupar el ciclisme basc, aquest biscaí ha treballat amb l'única idea d'aconseguir portar el ciclisme basc al màxim nivell.

La filosofia que va inspirar i inspira tant la Fundació com l'esquadra professional és la de «formar l'equip amb ciclistes bascos o bé que s'hagin format als territoris bascos».

«Seguim amb la mateixa filosofia que fa quinze anys, crear equips amb corredors bascos o que s'hi hagin format com a ciclistes», explicà.

De la mateixa manera que en el cas de l'Athletic de Bilbao en el futbol, el principal problema que es troba Madariaga a l'hora de mantenir els ciclistes a l'equip és que no pot competir amb els recursos econòmics de les principals esquadres del pilot internacional, i això fa que no pugui evitar la fuga dels joves que destaquen, com no pot competir tampoc amb els altres equips a l'hora de fitxar.

«Treball la base, trec un ciclista endavant i el que em passa és que arriba un moment que t'encareixen els ciclistes. Seguesc aquesta filosofia i la tenc clara», manifestà Madariaga, que se sent satisfet de la feina feta. «Tot i la filosofia que seguim, que ens posa les coses més difícils que a la resta d'equips, del que estic més content és d'haver arribat tan enfora. És un equip jove on has de formar els corredors, mentre d'altres fitxen a base de talonari», puntualitzà.

La creació de la Fundación Euskadi l'any 1993 va ser l'embrió del que actualment és Euskaltel-Euskadi. Madariaga destaca que el més important és la feina, a part de trobar patrocinadors, ja que tot i tenir una xarxa associativa darrera, sense la feina no hi ha èxit.

«La persona que treu una cosa d'aquestes endavant és perquè la treballa, perquè els diners dels socis per les arques d'un equip són insuficients», i afegí que «s'ha de treballar molt, i a part, rebre molts revessos. I bé, jo els he rebut i els he superat. Pens que amb persones amb ganes de treballar i sense la il·lusió de fer-se rics ràpidament, doncs es pot tenir un equip, a lo millor no Uci ProTour, però sí Continental Professional», explicà Madariaga.

L'orientació cap a la promoció turísitica de la Challenge-Volta a Mallorca que ha pres la ronda mallorquina disgustà molt el mànager general d'Euskaltel, que creu que negar la participació d'equips espanyols a la prova i convidar esquadres estrangeres, no és la millor manera de fomentar i ajudar al ciclisme espanyol.

«Estic molt disgustat amb l'organització de la Challenge. No només duc l'equip UCIProTour, sinó que també en port un de Continental, l'Orbea Oreka, el qual he creat per a la formació dels joves, i l'organització l'ha deixat fora. Només hi ha dos equips continentals a Espanya i poc ha aportat al ciclisme espanyol quan d'alguna manera la Challenge ha portat un equip continental no sé si suís o alemany... És que ajudam el ciclisme estranger a la Challenge de Mallorca? Crec que el primer que s'ha de fer és donar suport al ciclisme espanyol, i si només hi ha dos equips continentals espanyols, allò més lògic seria que els portassin tots dos», es va queixar.

D'altra banda, Madariaga també va alertar sobre la implantació del passaport biològic per part de l'UCI per evitar els casos de dopatge.

«Si no es fa bé, durà molts maldecaps als ciclistes i molts problemes al ciclisme en general», digué el mànager de l'Euskaltel-Euskadi.

Pel que fa als objectius de la temporada que acaba de començar, el director de l'equip ProTour basc els té molt clars. El principal és mantenir el nivell exhibit l'any passat en el Tour de França, on el cap de files, Haimar Zubeldia, i l'equip quedaren en cinquena posició.

«Fer un Tour com el de l'any passat i a més guanyar una etapa seria una cosa extraordinària», aventurà Madariaga.