Trejo, sí; «negro», no

Després de la ditada de mel amb què el Reial Mallorca obsequià la seva afició dimecres passat, en consumar una remuntada èpica a la Copa del Rei davant l'Osasuna, el conjunt que entrena Gregorio Manzano rebé una nova galtada dissabte contra el Barcelona i continua sense remuntar el vol a la Lliga i acostant-se perillosament als llocs de descens. Vénen temps difícils i de patiment per al mallorquinisme, i la parròquia vermella ha trobat en la figura del davanter Óscar Trejo una raó per il·lusionar-se amb vista a la segona volta del campionat. Emperò dissabte, el futbolista argentí fou un protagonista involuntari en provocar una confusió lamentable a l'àrbitre, qui creié sentir crits de «negro, negro» quan en realitat l'afició corejava el seu nom.

Óscar Trejo, que fins ahir quasi no havia entrat en els plans de Manzano i que només havia gaudit de 33 minuts en Lliga, es guanyà el cor de l'afició del Mallorca en l'eliminatòria de Copa del Rei, en la qual fou un dels jugadors vermellencs més destacats, tant en el partit d'anada, disputat a l'estadi Reyno de Navarra, com en la tornada, jugada a Palma.

Velocitat, verticalitat, atreviment en l'1 contra 1 i moltes ganes de menjar-se el món són algunes de les qualitats que reuneix Óscar Trejo. L'aficionat torna a veure en el Chocota l'estrella emergent que va enlluernar en el dia del seu debut la temporada passada, en marcar un gran gol en una jugada personal davant el Getafe.

Malgrat les seves bones actuacions davant l'Osasuna, Manzano optà per deixar d'inici Óscar Trejo a la banqueta davant el Barcelona. A més, després de la lesió de Güiza, fou Víctor l'encarregat de sortir a la gespa. El Mallorca anava per darrere en el marcador i el públic de l'Ono Estadi començava a impacientar-se a causa de la manca de pegada dels balears en els darrers metres. Fou llavors quan bona part de l'afició mallorquinista començà a corejar el nom d'Óscar Trejo i a reclamar-ne la presència sobre el terreny de joc. Era el minut 69 i els crits de «Trejo, Trejo» coincidiren amb la substitució de Yaya Touré, futbolista de color, per Edmílson.

Aleshores, al col·legiat Ramírez Domínguez se li creuaren els cables i reflectí en l'acta del partit que part del públic havia efectuat crits racistes de «negro, negro», que en cap moment no foren pronunciats.