Espanya cerca el bitllet a Pequín

Els jugadors de la selecció espanyola de voleibol s'han marcat el gran objectiu d'aconseguir una plaça per als Jocs Olímpics de Pequín 2008, la qual cosasignifica obtenir una de les tres primeres places a la Copa del Món que disputaran, a partir d'avui, al Japó.

Encara que Espanya és present en aquesta competició com a campiona d'Europa, en l'àmbit internacional continua sense tenir un prestigi i un historial dignes de ser tinguts en compte a l'hora d'assenyalar favorits i els homes de Marcelo Méndez ho volen aprofitar per sorprendre els seus rivals.

A l'autocar, camí dels entrenaments, es gasten bromes preguntant-se a quant es paguen les apostes a favor seu i a la «pasta» que podrien guanyar en el cas de posar messions a favor seu i d'aconseguir la victòria i/o a la classificació per a Pequín. La selecció espanyola és gairebé la mateixa que va guanyar, de manera sorprenent, el passat Campionat d'Europa el mes de setembre a Rússia, amb només tres canvis: el del seleccionador Marcelo Méndez per l'italià Andrea Anastasi i els d'Alexis Valido i Alfonso Flores per José Luis Lobato i Guillermo Hernán respectivament.

Ningú no confiava en el triomf a Rússia, però a base d'esforç, ganes, una defensa a ultrança i un treball col·lectiu espartà, a més d'una mica de sort sempre necessària, aconseguiren l'objectiu. Ara, els jugadors se senten còmodes sense la condició de favorits i esperen explotar-ho. Hi ha el mateix bon ambient en la selecció i els jugadors volen tornar a assaborir l'èxit, ja que s'hi han acostumat.

Per davant tenen onze partits en quinze dies i rivals més que qualificats i llorejats per endavant, amb Bulgària, el Brasil i els Estats Units per començar el menú a la seu de Matsumoto. La història, la lògica i el potencial físic i tècnic de la majoria dels equips juguen en contra seu, però ja han demostrat que saben lluitar contra corrent i sortir-ne airosos.

La selecció espanyola de voleibol s'ha guanyat, com a mínim, el benefici del dubte. Els Jocs Olímpics de Pequín són ja ben a prop. N'hi ha prou de quedar entre els tres primers.