Està abandonat! Vergonya!

Aguiló no les acceptà, ja que considera que el president d'una associació de co propietaris -siguin pocs o molts els seus membres- no pot acceptar l'administració del camp. En aquest sentit, Aguiló creu que el Reial Mallorca, per renunciar legalment a l'administració que ha ostentat fins ara, hauria de convocar una reunió de la junta general de copropietaris. Avui, les claus del Lluís Sitjar són a cal notari. El Mallorca ha renunciat a l'administració i ningú no l'exerceix. L'estadi està així abandonat. Creix l'herba arreu i el camp està ja del tot impracticable. S'ha iniciat un procés de degradació ben complicat d'aturar.

Fou el vint-i-dos de setembre de 1945 quan s'inaugurà el camp de es Fortí. La necessitat d'abandonar el vell Bons Aires i construir un nou estadi havia quedat clara a la conclusió de la temporada 1943-44 quan el Mallorca ascendí a Segona Divisió. Aleshores, la directiva, presidida per Lluís Sitjar, aconseguí una opció de compra dels terrenys de es Fortí i sa Sínia den Gil. Per emprendre la construcció es varen emetre 400 títols de copropietat, a cinc mil pessetes cada un, que donaven dret a un seient a la tribuna preferent del futur estadi. La resposta no fou l'esperada i, finalment, el Mallorca es va veure obligat a emetre fins a 666 títols i rebaixar la quota fins a 3.000 pessetes. El vell es Fortí no fou fins a l'onze de juny de 1955 quan passà a anomenar-se Lluís Sitjar. Així ho va decidir la junta directiva presidida per Bartomeu Mestre Salom. Diferents ampliacions i modernitzacions canviaren la fisonomia de l'estadi fins arribar a l'actual edificació. L'any 1999, amb motiu de la Universíada que va tenir lloc a Palma, es va construir l'estadi de Son Moix amb capacitat per a més de 23.000 espectadors i adecuat a les noves normatives. El Reial Mallorca es traslladà a Son Moix, però continuà emprant el vell Lluís Sitjar perquè hi jugassin el filial i el juvenil de Divisió d'Honor. El Mallorca i la seva afició n'han viscut de tot color al mític Lluís Sitjar, avui abandonat i en un clar procés de deteriorament. Però, per què s'ha arribat a aquesta situació?

Des de fa molts anys, els co propietaris del Lluís Sitjar han estat considerats quasi com enemics pels diferents consells d'administració del Reial Mallorca. Es tracta d'una qüestió purament econòmica, ja que és evident que regalar 666 passis de preferència als co propietaris suposa una important pèrdua econòmica per la Societat Anònima Esportiva. Els co propietaris, en tot moment, han defensat el seu dret a entrar de franc a Son Moix. El novembre de 1997, una representació de co propietaris del Lluís Sitjar, formada per Joan Gual i Pere Mir es reuní amb Mateu Alemany, Joan Buades i Vicenç Rotger, en representació de Bartomeu Beltrán, aleshores president del Reial Mallorca. No hi hagué acord, però quedaren formalitzades les negociacions. El desembre de 1997, el Mallorca va fer una triple oferta als copropietaris. Els oferí 500.000 pessetes per cada títol o la possibilitat de veure el futbol de franc durant els pròxims deu anys. La tercera oferta suposava un descompte del 60 per cent en el carnet d'abonament durant els pròxims vint anys. L'Associació de Co propietaris decidí no acceptar-les. Miquel Contestí no tardà en assolir la presidència de l'Associació de Co propietaris -desembre de 1998- i fou sempre clar i taxatiu alhora de rebutjar la proposta del Reial Mallorca. "Es pensen que som beneits", digué. Els copropietaris, aleshores, pagaven una quantitat a l'Associació de Copropietaris, que una vegada rebuts el carnets feia un donatiu al Reial Mallorca. La junta de copropietaris del 98 aprovà un donatiu d'11.823.000 pessetes i es començà a parlar de la via judicial perquè el Mallorca reconegués el dret dels copropietaris del Lluís Sitjar a accedir a Son Moix. El juliol del 99 s'arribà a un preacord, que permetia als copropietaris accedir a Son Moix. L'acord mai no arribà a firmar-se i continuaren les converses. El juny del 2001, els co propietaris del Lluís Sitjar s'assebentaren que el Reial Mallorca els hi oferia un abonament a perpetuitat a canvi del seu títol de corpropietat. Foren nombrosos els copropietaris que decidiren canvia el seu títol per l'abonament, però encara foren més els que rebutjaren l'oferta. Consideraven que tenien dret a entrar a Son Moix sense haver de donar el seu títol de copropietat. L'agost del 2001 un notari aixecà acta de la negativa del Reial Mallorca a deixar-los passar a Son Moix. L'octubre del 2001, com era previsible, la disputa era ja als tribunals. Seria la justícia la que decidiria si ser co propietari del Lluís Sitjar equival a ser abonat i, per tant, entrar de franc a Son Moix. La lluita continuava. El juny del 2002, l'assamblea de l'Associació de Copropietaris es tornà a reunir. Acabà sense acord. Uns apostaven per intercanviar el títol amb el Reial Mallorca a canvi d'un passi a perpetuitat, mentre que altres continuaven pensant que tenien dret a accedir de franc a qualsevol estadi al que l'equip jugui com a local. El set d'agost del 2002, Contestí, que havia estat elegit el 17 de desembre de 1998, abandonava la presidència de l'Associació i era Joan Aguiló qui el substituia. Les postures de Mallorca i copropietaris es radicalitzaren. La via judicial avançà i arribaren les primeres sentències. Els copropietaris que volgueren continuar accedint a Son Moix hagueren de pagar el seu abonament, ja que el Mallorca els hi negà l'entrada de franc. El 29 de novembre del 2003, el Jutja de Primera Instància numero 10 legitimava un co propietari Paco Ruiz -i per extensió a la resta- a entrar sense pagar a Son Moix. Enguany mateix, Paco Ruiz demanà l'execució d'aquella sentència i el Mallorca li entregà el passi perquè pogués accedir a Son Moix. Els copropietaris reclamen ara als jutjats els doblers que pagaren anys enrera al Mallorca. I el Lluís Sitjar, ben tancat, es va morint.