L'Espanya d'Aragonés ni venç ni convenç

FINLÀNDIA: Niemi, Pasanen, Hyypia, Kuivasto, Kallio, Kolkka, Roman Eremenko, Riihilahti, Vayrynen, Kuqi i Johansson.
Tihinen per Hyypia, Nurmela per Riihilahti, A.Eremenko per Kuqi, Lampi per Kolkka i Llola per Vayrynen.

ESPANYA: Reina, Sergio Ramos, Pablo, Puyol, Pernía, Angulo, Albelda, Iniesta, Riera, David Silva i Luis García.
Marchena per Puyol, Xavi per Iniesta, Tamudo per Silva, Joaquín per Angulo i Cesc per Luis García.

ÀRBITRE: Stephan Bre (FRA).

EFE. Hèlsinki.
Espanya va concloure el seu periple per Escandinàvia amb ensopiment, però amb la satisfacció de la missió complerta després de guanyar el passat dissabte Dinamarca, amb la qual cosa va posar peu i mig a la pròxima Eurocopa, i empatar davant de Finlàndia en una cita que va resultar un tràmit insufrible sota el fred d'Hèlsinki.El partit mancava d'interès. Després de superar la batalla d'Aarhus per als de Luis Aragonés l'envit davant dels finlandesos suposava un destorb, però l'acord al qual ambdues federacions van arribar fa dos anys va obligar la disputa del mateix.

Com estava previst, el tècnic espanyol va posar en pràctica les rotacions i va donar pas l'onze titular a vuit dels futbolistes que no havien actuat davant dels danesos. Només van repetir Ramos, Iniesta i Albelda.Per a Finlàndia, la cita era especial. Amb el partit, la Federació del país tancava els actes del centenari de la seva selecció i per a l'ocasió van cercar un rival de categoria.

Els nòrdics van posar ganes, però van evidenciar una falta total d'aptitud tècnica. Són un combinat de la segona divisió europea, molt lluny dels bàsics i mínims fonaments futbolístics.A Espanya li va ocórrer el contrari. L'equip d'Aragonés té aquests principis i està en l'elit del futbol del Vell Continent, però es va prendre l'envit amb desgana, com si fos el «partidet» dels dimecres, una categoria per sota de la condició d'amistós.

Amb aquests ingredients no es podia esperar una cosa diferent del que es va veure. Un horror. Com a mostra, una dada: a la primera meitat només es va registrar un tir a porta que el va firmar Albert Riera en el minut 28 del partit.A la segona, Luis va començar el seu carrousel de canvis per posar en pràctica les anomenades dosificacions, tenint en compte que dissabte vinent torna la lliga.

Però la tònica va continuar sent la mateixa. Per Espanya era clar l'objectiu. Es tractava només de deixar passar els minuts sense problemes ni lesions i, si és possible, anotar algun gol que li concedís la victòria, amb prioritat per al primer.

Mentre, Finlàndia seguia el seu, que no era cap altre que recrear-se en la seva exagerada debilitat. Pel que sembla en el mític estadi Olímpic d'Hèlsinki, inaugurat el 1952 per als Jocs Olímpics d'estiu, resulta difícil acceptar que els finlandesos encara tenen opcions de classificar-se per a la pròxima Eurocopa.En el minut 63 es va produir el segon tret a porta de l'encontre. Mariano Pernía va llançar una falta a prop de l'àrea rival i la pilota va ser rebutjada a corner pel porter Antti Niemi.

Va poder anotar Luis García poc després, en un altre tret que va tornar a treure amb brillantor el porter finlandès i Riera va estavellar una pilota al pal en el minut 81. Sense gaire esforç, s'intuïa que Espanya podia anotar el gol de la victòria. Era clarament un partit de pocs gols i si n'hi hagués hagut algun es presumia visitant. Però no va arribar i tots se'n van anar contents. Els locals no van perdre en el seu centenari i Espanya torna sense danyats. En resum, un espectacle lamentable per als amants del futbol i els seguidors d'Espanya.