Denis Menchov conquereix la Cibeles

El rus fou escortat al podi per Carlos Sastre i Samuel Sánchez, i Bennati s'emportà la victòria d'etapa

TW
0

El rus Denis Menchov (Rabobank) va firmar la seva segona Vuelta a Espanya al costat de la Cibeles, símbol de Madrid, que va aplaudir el més fort i poderós de la 62a edició d'aquesta prova. Menchov va ser escortat al pòdium pels espanyols Carlos Sastre i Samuel Sánchez dins una jornada festiva en què va tenir l'honor de guanyar a l'esprint l'italià Daniele Bennati, del Lampre, que va firmar el seu tercer triomf parcial.

Al costat de la deessa, Menchov, de 29 anys, va començar a gaudir de la victòria més important des del seu debut professional el 2000, al costat de la seva família i els seus companys, com ha de ser. Un guardó d'or que va merèixer després de demostrar que era el millor al llarg de 3.200 quilòmetres de carretera i que no va arribar via despatx com va succeir fa dos anys.

Menchov, acompanyat al pòdium per Sastre (CSC) i Samuel Sánchez (Euskaltel), segon i tercer respectivament, va escoltar l'himne del seu país interpretat per la banda de la Guàrdia Reial i va veure caure des del cel la bandera russa, al costat de l'espanyola, portada per hàbils paracaigudistes. Una cerimònia que va compensar el lliurament a deshora del seu primer mallot d'or, amb un any de retard.

El rus d'Orel, format i resident a Navarra, va estendre el seu domini des de la cronometrada de Saragossa, cita que va marcar la Vuelta, fins a Madrid, i va aguantar 13 dies el mallot d'or. Impassible als atacs i en la millor forma de la seva vida, amb aquest triomf es va carregar de confiança per emprendre l'any que ve el repte de guanyar el Tour. A més, el líder del Rabobank es va proclamar rei de la muntanya i vencedor de la combinada.

La Vuelta va acabar sense escàndols de dopatge, una cosa gairebé insòlita en el ciclisme actual, encara que el tema ha sobrevolat «gràcies» a la interpretació de la UCI de l'operació Port, entossudida a evitar que Alejandro Valverde no corri el Mundial.

La darrera etapa va ser un plàcid passeig per al gran grup, un homenatge al vencedor, un home tranquil, fred i calculador que mai no va arribar a tenir «un dia dolent». El trànsit de Rivas a Madrid va servir per fomentar la xerrada i el bon ambient, fins que les coses es van posar serioses a l'arribada al centre de Madrid. El ritme fins llavors va ser tan lent que el recorregut es va reduir una volta al circuit final, és a dir, 6 quilòmetres menys. Els horaris televisius són sagrats.

El Lampre, Milram i T-Mobile van imposar la llei d'«aquí no es mou ningú». A més de 60 per hora, tothom va obeir. Els homes de Petacchi van llançar l'esprint, però Bennati va tornar a demostrar la seva fortalesa als metres finals, com va fer a Vigo i a Talavera. Va firmar el triple per davant de Petacchi, amb un temps de 2 h 37.26. I no anirà al Mundial, en el qual sí que participarà Samuel Sánchez, el corredor més en forma del gran grup.