El Mallorca, atrapat

MALLORCA: Moyà (3), Héctor (1), Ballesteros (2), Nunes (2), Navarro (1), Pereyra (1), Jonás Gutiérrez (2), Tuni (1), Ibagaza (1), Güiza (2) i Víctor (1).
Arango (0) substituí Víctor en el minut 46 i Castro (1) entrà per Tuni en el minut 73.
VILA-REAL: Viera (1), Venta (1), Fuentes (1), Cygan (2), Capdevila (2), Pires (1), Cazorla (1), Senna (2), Josico (1), Rossi (1) i Franco (1).
Matías Fernández (1) substituí Pires en el minut 63 i Nihat (2) entrà per Rossi en el minut 73 i Cani (1) suplí Guille Franco en el minut 78.
ÀRBITRE: Alfonso Pérez Burrull (0) del comitè cantàbric. Horrorós. Anul·là de manera injusta un gol a Daniel Güiza en el darrer minut en considerar que estava en fora de joc. S'equivocà i el Reial Mallorca fou derrotat. Amonestà amb targeta groga Víctor en el minut 33, Rossi en el minut 67, Ballesteros en el minut 81, Senna en el minut 83 i Pereyra en el minut 89.
GOL:
0-1: minut 82, Nihat, de falta directa, supera Miquel Àngel Moyà.
INCIDÈNCIES: El Reial Mallorca no va emprar les graderies retràctils instal·lades a Son Moix, ja que encara no disposa de l'imprescindible permís de l'Ajuntament de Palma. Bona entrada a l'ONO Estadi, ja que 17.369 espectadors presenciaren el partit en directe. Alguns aficionats "poquets" abandonaren l'estadi quan Nihat aconseguí inaugurar el marcador quan faltaven vuit minuts per al final del partit. A la conclusió del partit, els aficionats acomiadaren amb xiulets l'àrbitre, que deixà el terreny de joc sense més dificultats. Els presidents del Reial Mallorca i el Vila-real, Vicenç Grande i Fernando Roig, coincidiren en acabar el partit a assegurar que el gol de Güiza era legal. Ambdós desistiren, emperò, de criticar el col·legiat.

PEP VERGER. Palma.
Pérez Burrull s'equivocà i anul·là un gol legal a Güiza en el darrer minut. Era l'empat, però no pujà al marcador i el Mallorca perdé (0-1) amb el Vila-real. Fou així una derrota injusta. Ara bé, la realitat és que la sensació en acabar el partit era que el Vila-real és millor equip que el Mallorca. La greu equivocació de l'àrbitre no ens ha de privar de veure la realitat. I, certament, el conjunt de Pellegrini mai no donà per bo l'empat, mentre que els homes de Manzano semblaren conformar-se a sumar un punt durant molts minuts.

El manual del bon entrenador indica que Manzano encertà en donar continuïtat a Tuni, mantenir Castro a la banqueta, i situar Víctor com a company de Güiza en atac. Arango iniciava així el duel a la banqueta, després de just entrenar un dia "dissabte" amb els seus companys. El Vila-real, per la seva part, alineà els mateixos onze que a la darrera jornada havien estat humiliats pel Reial Madrid (0-5), però que a l'estrena de la Lliga havien superat el València a Mestalla. La teoria quedà enrere quan Pérez Burrull donà inici al duel. El Mallorca, inicialment, fou millor que el Vila-real i disposà de diferents oportunitats per inaugurar el marcador abans que es complís el primer quart d'hora. Una rematada de cap de Güiza, una oportuna intervenció de Cygan que evità el xut a boca de canó del davanter andalús, un bon xut de Jonás Gutiérrez rebutjat per Viera, i un cop de cap de Víctor que s'estavellà en el pal foren les primeres aproximacions amb perill dels homes de Manzano.

El Vila-real, superat el primer quart, demostrà que tenia al Mallorca ben estudiat. Marcos Senna perseguia Ibagaza, que rebia la pilota amb dificultats, i no podia moure l'equip amb facilitat. I quan Ibagaza no funciona, el Mallorca sempre pateix. El conjunt de Manzano tenia dificultats per treure la pilota controlada, ja que ni Tuni ni Jonás Gutiérrez tenen la qualitat del petit migcampista argentí. El Vila-real, a més de destruir, començà a arribar amb perill a les rodalies de la porteria de Moyà. Guillen Franco, en dues oportunitats, pogué marcar, però el seu xut sortí fora per poc i, poc després, Moyà neutralitzava el cop de cap de l'argentí. El Vila-real s'havia espavilat, però s'arribà al descans amb el resultat inicial.

A la represa, Manzano cercà gol i donà entrada a Arango en substitució del lluitador Víctor. Pires i Javi Venta disposaren d'oportunitats, però el marcador no s'estrenà. Ibagaza aparegué, deixà mostres de la seva qualitat i serví dues pilotes d'or a Güiza, que el davanter mallorquinista no encertà a transformar. El partit estava ja espanyat, no tenia un clar dominador i la pilota viatjava de porteria a porteria. Un centre xut d'Héctor s'estavellà en el travesser quan el partit es movia ja a cop d'impulsos.

Pellegrini no donava per bo l'empat i Matías Fernández entrà en substitució de Pires. El Mallorca, en canvi, semblava donar per bo l'empat i era el Vila-real qui dominava. Nihat, que poc abans havia sortit per Rossi, convertí en heroi Moyà, que encertà a aturar el xut a boca de canó del turc. Manzano havia fet debutar Castro, però poc hi aportà.

Qui aconseguís marcar guanyaria, però l'empat inicial semblava una condemna ferma i definitiva. Però Nihat, en faltar vuit minuts pel final, superà Moyà de falta directa. La derrota, aleshores, semblà segura, però el Mallorca estrenyé a la recerca del gol. Una centrada de Castro en el darrer minut fou rematada amb el cap per Güiza. La pilota doblegà les mans de Viera i esclatà l'alegria a Son Moix. Fou efímera, ja que Pérez Burrull, a instància del jutge assistent, anul·là el gol per fora de joc. S'equivocà, però de res no serviren les protestes. El Mallorca havia perdut de manera injusta.