Luis Aragonés se sent acorralat

El partit contra Letònia, que havia de tenir un efecte balsàmic, ha acabat desencadenant la crisi. Ni el 2-0, ni la derrota d'Irlanda del Nord a Islàndia, que dóna a Espanya el segon lloc del grup han servit per apaivagar l'entorn de l'equip, ni per asserenar Luis Aragonés, enrocat en la idea que hi ha una campanya contra ell.

Primer, va ser la polèmica per la botifarra que va dedicar als defenses Marchena i Juanito, i que després negà en roda de premsa, pel poc interès amb què escoltaven les seves correccions.

Va ser després de l'empat a Reikiavik davant d'Islàndia (1-1), emperò, quan es precipità la tempesta. El tècnic va considerar, llavors, que la selecció havia desaprofitat una ocasió per assegurar la classificació per no haver atès les seves instruccions i els jugadors van admetre que es van sentir perduts, sense saber com reaccionar-hi, perquè Islàndia va proposar un joc totalment diferent del que havien previst. La reunió que van mantenir els dos capitans, Casillas i Albelda, amb l'entrenador, lluny de servir per aclarir actituds, va augmentar el desconcert, en enviar ambdues parts missatges contradictoris.

Mentre els jugadors suggerien que va ser Aragonés el que va sol·licitar una reunió que va durar uns 40 minuts, el seleccionador afirmava que aquesta es va produir a petició dels capitans, que no va ser especialment important, ni va sobrepassar els 25 minuts.

Traslladat tot a la llum pública, Luis se sent acorralat, convençut que es tergiversa la realitat i acusa la premsa de publicar mentides.
Però ja està disposat a posar fi a tant d'excés. La vigília del partit manté a porta tancada l'únic entrenament de la selecció en el Carlos Tartiere, malgrat els consells dels directius de la Federació, que apel·len sense èxit a la quantitat de joves aficionats que volen veure els seus ídols.

Per al dia del matx ja té presa una decisió per al matí. Aragonés planeja no parlar si Espanya, com està previst, guanya, i fer-ho per mostrar la cara en cas contrari.

Durant el partit anà una passa més enllà. Primer, deixà a la grada el davanter de l'Espanyol Luis García, l'únic jugador de la selecció nascut a Oviedo. Tot i quedar sense atacants nets a la banqueta, no donà la titularitat a Andrés Iniesta, aclamat com l'«heroi» dels últims partits, i, finalment, substituí un altre asturià, David Villa, als tres minuts de començar el segon temps, fet que provocà la indignació de la graderia, que la va agafar amb Torres, perquè considera que havia de ser el substituït.

Conclòs el matx, es negà a comparèixer davant la premsa, malgrat una nova petició de la Federació i, després de parlar breument al vestidor amb el president, Àngel Villar, abandonà l'estadi.

Aquesta actitud provocà malestar en la Federació, perquè la posa en un compromís, en el moment menys adequat, quan manté un torcebraç amb el Consell Superior d'Esports per no avançar les seves eleccions i s'enfronta a la pressió del futbol català, que vol disputar un partit amb la seva selecció un dia després del duel entre Dinamarca i Espanya.

En cap moment, segons fonts federatives, no plantejà la seva dimissió, simplement, no vol parlar a la premsa perquè no es malinterpretin les seves paraules, segons afirmà durant una segona trobada que mantingué ja a l'hotel amb els directius.