Espanya baixa de nivell quan es fa gran

La selecció absoluta es veu incapaç d'assolir els èxits que les categories inferiors s'adjudiquen

EfeOviedo10/09/07 0:00

El subcampionat mundial aconseguit ahir per la selecció espanyola sub 17 actualitza el debat sobre el pobre paper històric del combinat absolut, avalat per un únic títol europeu conquerit fa 43 anys i incapaç de canalitzar els èxits de les seves categories inferiors. No hi ha un equip a Europa que reuneixi tants trofeus de futbolistes en formació en els darrers quatre lustres. Des de 1986, Espanya ha guanyat devuit títols: sis Europeus sub 16, un sub 17, un sub 18, sis sub 19 i dos sub 21, 1 Campionat del Món sub 20 i una medalla d'argent olímpica de categoria sub 23, al qual va acudir amb un equip sub 21.

Tot aquest cabal i les enormes expectatives que varen despertar almenys tres generacions de jugadors es van diluir en una dinàmica perdedora, sotmesa al «malefici dels quarts de final», si no abans, en els torneigs importants. La paradoxa s'ha justificat, sovint, per l'excessiu protagonisme que s'atorga als jugadors estrangers en els clubs, que releguen els joves a la banqueta o a papers secundaris. Tanmateix, la selecció espanyola que dissabte només va poder empatar a un gol contra Islàndia, i a darrera hora, estava majoritàriament integrada per aquells que, en els darrers anys, varen dominar el futbol juvenil al continent europeu.

Vuit dels catorze jugadors que va utilitzar Luis Aragonés a Reikiavik van arribar a la selecció absoluta avalats per una trajectòria juvenil repleta d'èxits. Iker Casilllas, Carlos Marchena i Xavi Hernández van ser campions del món sub 20 el 1999, David Albelda va conquerir la medalla d'argent dels Jocs de Sydney 2000 i Andrés Iniesta, David Silva, Fernando Torres i Sergio Ramos van ser campions europeus sub 19. A la banqueta, Miguel Angel Angulo i Joan Capdevila també van aconseguir la medalla d'argent a Sydney, i Cesc Fábregas, que no va poder jugar per sanció, va ser subcampió mundial sub 17, en un torneig en el qual va ser el màxim golejador i elegit el millor jugador. Tots van arribar a la selecció absoluta, però no han canviat el curs de la història.

El grup d'Aragonés és un equip que li costa connectar amb una afició que es mostra suspicaç, després d'acumular decepcions. Fins al matx de dissabte, la selecció espanyola havia guanyat tot el que havia jugat enguany, i ni d'aquesta manera no il·lusiona.