Bettini fou el més hàbil en una gran final

Óscar Freire quedà tancat contra la barrera, però conserva el jersei d'or en una jornada de tràmit

TW
0

Paolo Bettini, campió olímpic i mundial, aplicà astúcia, tàctica i força per anotar-se en un reduït esprint la tercera etapa de la Vuelta a Espanya, disputada entre Viveiro i Luarca, de 153 quilòmetres, per davant d'Óscar Freire. Aquest aconseguí matenir el jersei or abans de la jornada dels Llacs. El gran Bettini, doctorat en clàssiques, va fer honor del jersei del campió del món que llueix i aprofità una arribada feta a la seva mida per anotar-se en el seu extens palmarès la tercera etapa a una Vuelta. Amb un temps de 4h.08.42 guanyà el duel a Óscar Freira, que acabà amb les seves il·lusions tancades contra la barrera després d'una maniobra del ciclista de Livorno. La tercera plaça fou per a l'australià Allan Davis, del Discovery, que llançà l'esprint.

Freire ho intentà en la darrera oportunitat per als velocistes abans del primer contacte amb la muntanya, però el triple campió del món haurà de conformar-se a sortir com a líder cap als Llacs. El protagonisme de la jornada fou per a David de la Fuenta (Saunier Duval), el jersei de la muntanya Serafín Martínez (Karpin) i Àngel Vallejo (Relax), que partiren per davant ben aviat amb el permís de Rabobank. L'avantatge, que arribà a 3.50 minuts, estabilitzà al voltant dels 2.30, suficient perquè els homes de Freire no patissin massa desgast i que el mateix líder pogués gaudir d'una agradable conversa amb Óscar Pereiro a la coa del grup.

L'escapada quedà sentenciada just passar l'Alt de Babia (3a), a 33 quilòmetres de l'arribada, en un descens que acabà de rompre el grup en mil bocins. Boonen i Petacchi perderen respecte de la resta de velocistes. L'Euskaltel ho intentà amb Samuel Sánchez, conegut kamikaza baixant. El conjunt basc es posà al capdavant del grup. Haimar Zubeldia tocà un con de senyalització i aterrà a l'asfalt. El cinquè classificat del Tour tornà a pujar a la bicicleta, però arribà a 11 minuts del guanyador. Avui, emperò, després de comprovar-se que no té res romput, sortirà amb la resta de companys. El Quick Step agafà el cap per conduir Bettini fins al perillós darrer quilòmetre, amb una pujada de 700 metres amb un 7 per cent de desnivell. Així, els millors en arribades estretes i empinades es presentaren en el duel final. Hi havia Freire, molt atent; Allan Davis, l'italià Rebellin i, evidentment, Bettini, que sortí del grup, quan faltaven 80 metres, per imposar la llei de l'experiència i la qualitat.

Freire intentà avançar l'italià per l'exterior, però l'italià s'encarregà de posar el cartell de tancat. El ciclista cantàbric protestà amb els braços a l'aire, mentre Bettini guanyava. El ciclista italià havia fet bons els pronòstics que auguraven el seu triomf. Havia conduït el seu equip perfectament fins al darrer quilòmetre, on les seves forces foren suficients per aconseguir anotar-se un preuat triomf.