Freire conquereix l'etapa i el mallot daurat

El ciclista cantàbric fou el més intel·ligent en un reduït esprint final i guanyà amb gran autoritat

TW
0

El ciclista cantàbric Oscar Freire (Rabobank) va aconseguir la victòria en la segona etapa de la Vuelta Ciclista a Espanya, disputada ahir entre les localitats d'Allariz i Santiago de Compostel·la sobre 148'7 quilòmetres, en imposar-se amb l'esprint en un petit grup que va evitar una caiguda en els darrers quilòmetres, i es vesteix amb el jersei d'or de la classificació.

Com tot feia presagiar, es va produir una arribada massiva en la línia de meta de Santiago de Compostel·la, on Oscar Freire s'imposà amb solvència aprofitant la feina del Milram, que intentà la victòria de Zabel. A falta de 3 quilòmetres es va produir una caiguda que va tallar el gran grup i que perjudicà, entre d'altres, el líder Daniele Bennati (Lampre). Així, la lluita per la victòria d'etapa quedà reservada a un petit grup els quals eren els favorits.

Aquesta arribada a l'esprint es va produir amb la prèvia neutralització d'una escapada quan faltaven 16 quilòmetres. El gran grup, liderat pels equips dels velocistes, va caçar un trio format, des dels primers quilòmetres de l'etapa, per Raúl García de Mateo (Relax Gam), Gustavo Domínguez (Karpin Galicia) i Manuel Vázquez (Andalusia Caixa Sud), al qual es va unir Angel Gómez 'Litu' (Saunier Duval) en la darrera fase de l'etapa.

El grup principal, que havia permès diferències que havien oscil·lat entre els 3:40 i els 2:10 minuts, va posar en funcionament la seva màquina quan faltaven 50 quilòmetres i va acabar per caçar els escapats. Posteriorment hi va haver alguns intents de fuga en els darrers quilòmetres, però el fort ritme de l'escamot va impedir qualsevol èxit.

Quan faltaven tres quilòmetres es va produir la caiguda ja esmentada que va ser la nota negativa d'una jornada en què el gran favorit fou Freire. Els favorits per a la victòria d'etapa, esprintadors capacitats per aguantar l'exigència de petites pujades, van evitar el tall i tot es va decidir entre pocs ciclistes. El cantàbric, sense equip en l'esprint va aprofitar la feina del Milram per a Zabel i va entrar a la meta per davant de Paolo Bettini (Quickstep) i Leonardo Duque (Cofidis).

Freire fou molt intel·ligent i llançà el seu esprint quan faltaven cinquanta metres.
Amb aquest resultat, el del Rabobank aconsegueix enfundar-se per primera vegada el mallot de líder de la Vuelta. A més, aconsegueix la seva quarta victòria en la ronda espanyola, sens dubte un bon resultat en un any que no ha estat del tot bo ja que es va quedar a les portes de la victòria en tres etapes del Tour i d'algunes clàssiques i, a més, en moltes d'elles no va poder participar-hi com a conseqüència d'un furóncol.

Freire assegurà després del triomf d'ahir que «L'objectiu era guanyar una etapa i en només dos dies he estat segon, primer i líder. Ja estic conforme i no tenc pressió per guanyar més etapes. Estic doblement content i espero tornar-ho a intentar».