Stoner avorreix amb la seva superioritat

Autor de la «pole», Casey Stoner sortia des de la millor posició de la graella de sortida i es va aprofitar d'aquesta circumstància per ser també el primer en entrar en la primera corba de final de recta després del moment de la sortida.

Encara que en aquell moment no es podia dir que havia sentenciat, literalment la carrera estava ja decidida. Només el nord-americà John Hopkins (Suzuki) durant algunes voltes fou capaç d'aguantar el ritme imposat pel pilot australià, que en la cinquena tornada ja havia obert un buit que va acabar sent insalvable per a qualsevol dels seus rivals i que va arribar a vuit segons respecte de l'americà i a més de tretze davant el campió del món en títol, Nicky Hayden.

Amb la carrera sentenciada, poc més va hi va haver per contar, si potser John Hopkins, que l'any que ve serà pilot de la verda Kawasaki donà un nou pòdium a Suzuki, amb el campió del món en títol, el també nord-americà Nicky Hayden (Honda), en la tercera posició defensant-se dels atacs que en les últimes voltes va intentar protagonitzar el seu company d'escuderia, l'espanyol Daniel Pedrosa (Honda) per prendre-li l'esglaó més baix del pòdium.

Abans d'això, la prova va perdre un dels seus contendents, el nord-americà Colin Edwards, que el pròxim any deixarà el seu buit en l'equip de Rossi al mallorquí Jorge Lorenzo i ell continuarà pilotant la Yamaha YZR M 1 però en l'equip que dirigeix el francès Hervé Poncharal, que va caure en el transcurs de la segona tornada i no va poder continuar.

Així mateix, les tres primeres posicions es van mostrar sempre inamovibles i només hi va haver una mica d'emoció en la lluita per les següents.