Lorenzo guanya a Brno i s'acosta al seu segon campionat del món

Literalment, el campió del món dominà la prova txeca des de la primera fins a l'última volta i si bé en alguns moments va poder notar certa pressió de seu màxim rival, l'italià Andrea Dovizioso (Honda), no va ser més que un miratge, ja que com ja féu en altres ocasions, una vegada passà l'equador de la cursa, Lorenzo canvià el ritme i se n'anà amb una facilitat sorprenent darrere un nou triomf que afegirà al seu currículum personal, en el qual explica per victòries totes les «pole» que ha aconseguit aquesta temporada.

Després d'ell, Dovizioso es va haver de conformar amb la segona posició, que va defensar en solitari, ja que Alex de Angelis (Aprilia) i el finlandès Mika Kallio (KTM), que anaven darrere ells, anaren perdent terreny i acabaren lluitant per la tercera plaça, que fou per al finlandès ja que caigué el pilot transalpí, que tornà a la pista però només per ser onzè.

Alex Debon (Aprilia), segon a la classificació d'entrenaments a Brno, sortí disposat a exercir de lloctinent del seu company d'equip i campió del món, Jorge Lorenzo, per restar el màxim de punts al seu rival pel títol, Dovizioso (Honda), però es va veure que això no podria ser.

Ja a la sortida, Debon quedà clavat i perdé moltes posicions, per la qual cosa quan s'havia cobert la primera tornada només ocupava la dotzena plaça i al capdavant el ritme que es va imprimir va ser molt alt. Aixo obligava el pilot de la Vall d'Uxó a estirar fort per intentar recuperar alguna cosa.

Al mateix ritme que marxaven els pilots de davant, Debón aconseguí arribar a la vuitena plaça, però el ritme era molt fort i la pressió, també el que li va fer cometre un error quan s'havia completat la desena volta, en la qual Lorenzo marcà la seva primera volta rècord de la pista, que el féu rodar per terra i haver d'abandonar.

Lorenzo no va tenir gaires problemes per controlar Dovizioso, que inicialment aguantà molt bé la pressió, però després va anar quedant endarrerit, quan els pneumàtics van començar a notar l'esforç realitzat.

Amb les places de pòdium resoltes, l'interès se centrà en saber com es resoldria el duel entre els Héctor Barberá i Àlvaro Bautista, ambdós damunt Aprilia, que lluità per la quarta plaça, que fou per al valencià en detriment del de Talavera de la Reina.