Casar amenitza la vigília del combat final

Alberto Contador està pendent de la decisiva contra rellotge d'avui, en què es juga la correguda

TW
0

El francès Sandy Casar, de la Française des Jeux, va estrenar el seu palmarès en el Tour de França en guanyar la divuitena etapa entre Cahors i Angulema, de 211 quilòmetres, en la qual l'espanyol Alberto Contador (Discovery) va conservar el jersei groc de líder mentre espera la decisiva contra rellotge de dissabte, en la qual es jugarà la correguda. Casar, de 28 anys, va ser el més ràpid entre els quatre corredors que van protagonitzar una maratoniana escapada i va firmar la segona victòria francesa en la present edició amb un temps de 5 h 13.31, a una mitjana de 40'38 km/hora, el mateix registre que el belga Axel Merckx (T-Mobile), el gal Lefevre (Bouygues) i el veterà holandès Michael Boogerd, que es retirarà a final de temporada després d'haver-hi participat 12 vegades.

Alberto Contador va entrar a 8.37 minuts, en un grup que va arribar tallat a 3 segons d'un altre en el qual anava l'australià Evans, una distracció no massa significativa, però davant d'una contra rellotge tan decisiva els regals no compten.

El Discovery va complir amb l'objectiu de portar còmode el líder i mantenir el primer lloc per equips, en una jornada llarga, previsible, avorrida per a tothom menys per al vencedor, d'esbarjo abans de la batalla que decidirà la foto del pòdium de París.

La jornada, més tranquil·la que l'anterior, va canviar el semblant de Contador, més somrient a la sortida i més bromista. El Tour va aconseguir que almenys per un dia es parlàs de ciclisme, encara que l'etapa no va passar a la història per la seva emoció.

Feia falta una escapada innòcua per passar un dia de festa. I va arribar en el km 31 amb uns quants guerrillers veterans, com l'holandès Boogerd (Rabobank), Axel Merckx (T-Mobile), Lefevre (Bouygues) i Casar ( Française). Aquesta còmoda fuga va assolir la màxima diferència de 18 minuts en el km 153. El Discovery, pel què diran, es va posar al capdavant per no fer perillar la general per equips, però sense ostentacions. Boogerd, el més ben classificat de la general, va amenaçar el sisè lloc de la general d'Alejandro Valverde, però finalment el grup va fer la feina justa per no acumular un retard d'escàndol.

Els quatre aventurers no es van animar fins a 10 kms de meta. Boogerd va ser el primer que va intentar sorprendre, com va fer en els seus anys de joventut, quan va guanyar dues etapes en el Tour (1996 i 2002), però les forces no van ser les mateixes que llavors.

Lefevre i Merckx van ser els següents que es jugaren el factor sorpresa, però havent-hi un home ràpid com Casar, les possibilitats d'èxit eren nul·les. El corredor de La Française estirà amb força i va obrir un petit buit. Es va deixar assolir i va provocà el desgast dels seus rivals. Quan de nou estaven junts faltava l'aposta definitiva. La de Casar, que va sortir disparat a 300 metres de la meta, directe a la seva estrena en el Tour, en la seva sisena participació.