TW
0

El belga Tom Boonen, del Quick Step, es va exhibir amb un portentós esprint en la dotzena etapa del Tour de França, disputada entre Montpellier i Castres, de 178'5 quilòmetres, per davant de l'alemany Erik Zabel i del sud-africà Robert Hunter, en una jornada sense trascendència per a la classificació general, amb el danès Michael Rasmussen, que va prendre la sortida sense problemes i com a líder.

Boonen, que ja es va lluir a la sisena etapa amb el seu triomf a Bourg en Bresse, no va admetre apostes en una interminable recta de 1.700 metres. El seu equip el va portar fins al cartell de 400 metres i allà va aparèixer amb la seva enorme figura per enlairar-se volant fins a la meta, on va marcar un temps de 4h25:32, el mateix que els favorits, que van salvar la jornada sense problemes.

El campió del món a Madrid 2005, any daurat per a Boonen, en el qual es va apuntar la París-Roubaix i la Volta a Flandes, ja té 6 etapes en el Tour i va encaminat a quedar-se amb el mallot verd de la present edició. Està en forma i així no hi ha qui l'aturi. Va llançat a assolir els objectius que es va marcar a la sortida de Londres.

A una mitjana de 40 km per hora, la jerarquia del Tour va rodar pensant en la contra rellotge d'avui dissabte. I va salvar el dia amb les mateixes posicions en la general. Rasmussen, que va comptar amb el suport del Tour abans de la sortida en el seu litigi amb la Federació del seu país per haver-se botat dos controls antidopatge, va conservar el lideratge amb 2:30 minuts sobre Alejandro Valverde (Caisse D'Epargne) i Iban Mayo (Saunier).

L'etapa va començar amb nervis, a part del cas Rasmussen, entre constants atacs i intents de fuga. Només va tenir èxit la que van protagonitzar el basc Amets (Sonmi, en euskera) Txurruka de l'Euskaltel debutant en el Tour als seus 24 anys i el francès Pierrick Fedrigo, més veterà, amb cinc participació i una etapa guanyada a Gap el 2006.

Junts van viatjar pel terreny ondulat del Midi francès, on aquesta vegada els núvols eren apagats amb ambient de xafogor. En el km 90 van marcar la màxima diferència d'11:20 minuts, després de superar 2 cotes de quarta categoria. El grup va despertar en aquest punt amb l'impuls del Liquigas de Pozzato.

El somni d'Amets i el seu soci Fedrigo es va acabar quan amb prou feines estaven passant pel banderí d'un quilòmetre per a meta. La valentia d'aguantar més de 125 km en fuga li va suposar a Txurruka el premi del dia a la combativitat. Un rècord d'aquell dia que va acaparar molts minuts de pantalla, per a satisfacció del seu equip.

Els homes del Quick Step els passaren com si fossin senyals de trànsit mentre encaraven un esprint que era molt llarg, l'impuls encara més. I entre els elegits, una vegada més el millor va ser Boonen, ídol i símbol del ciclisme al seu país. El seu objectiu és recórrer els Camps Elisis de París amb el jersei verd, i si és amb una victòria, millor, com ja va fer el 2004.