La millor final de la història

Amb la pluja com a protagonista la primera setmana i mitja, la tensió dels partits més importants es va condensar en els últims dies de competició.

Federer encara estava en quarts de final i sofria amb el valencià Ferrero, que va arribar a guanyar-li un set, el primer que perdia el número 1 del món aquest any. I a més, amenaçava de caure més pluja.

La climatologia ha augmentat les dosis d'incertesa a tots els nivells. A la sala de premsa, s'especulava amb la possibilitat de traslladar la final a dilluns. Tanta acumulació de partits va provocar escenes i partits qualificats per tota la premsa internacional com a èpics.

El serbi Djokovic va jugar de dijous a divendres dos partits a cinc sets. En total nou hores i mitja sobre l'herba de Wimbledon.
Un dia després es jugava el pas a la final del diumenge davant el mallorquí Rafel Nadal. El seu cos va dir basta. El propi Nadal va necessitar assistència mèdica a la final i es va témer per la seva retirada.

L'edició del 2007 es recordarà com la de l'espectacular final en la qual el manacorí Rafa Nadal va obligar Roger Federer a arribar al cinquè set per emular el mític rècord de Bjorn Borg de cinc finals consecutives.

Nadal va guanyar el quart set, va forçar el cinquè, i va comptar en ell amb quatre boles de break, que el de Basilea va salvar amb una treta demolidora.

La final la va guanyar Federer i es va emportar el seu cinquè i somiat Wimbledon. Nadal va assolir la seva segona final en el 'SW19' però a Londres tots «saben» que algun dia guanyarà allà. De fet, així ho va prometre el manacorí quan parlà pel micròfon.