El Reial Mallorca va posar fi el diumenge al Santiago Bernabéu a
una temporada més bé irregular, en la qual el conjunt de Manzano ha
enllaçat ratxes bones amb dolentes. En la desena jornada era
l'equip menys golejat i en la vintena, un dels que més gols
encaixava, per acabar finalment en la dotzena posició, una
classificació que té gust de poc si es mira el rendiment de l'equip
en els seus millors moments. L'equip vermellenc va assegurar-se la
permanència a Primera Divisió, per onzena temporada consecutiva, un
mes abans del final de temporada, després de vèncer a Balaídos el
Celta de Vigo (0-3), duent així la tranquil·litat que no havien
tingut en els darrers anys als seus aficionats. Tot i la matinera
salvació, el conjunt mallorquinista ha flirtejat amb la zona de
descens en diverses fases del campionat, com després de la
dissetena jornada, quan el Mallorca ocupava la dissetena posició un
punt per davant del descens.
Després d'això arribaria una balsàmica victòria dins el feu del
Sevilla (1-2), que significaria el començament de l'enlairament
dels de Manzano en la classificació. Tot i l'important victòria
davant el campió de la UEFA, ara bicampió, el Mallorca no acabava
d'arrancar fora de casa, per la qual cosa després de caure de forma
consecutiva al camp de l'Espanyol (3-1) i del Vila-real (2-1) en
les jornades 23 i 24, respectivament, va tornar a caure fins a la
dissetena posició. Va ser precisament el bon rendiment dins l'ONO
Estadi, just enmig de l'enèsima polèmica de si les pistes
d'atletisme minvaven el rendiment de l'equip, quan el Mallorca
establí la seva millor marca de partits consecutius guanyats a
casa. L'equip de Manzano va guanyar de forma consecutiva set
partits a Palma, començant amb la victòria davant el Recreativo de
Huelva (2-1) en la vintena jornada i acabant contra el València
(0-1) en la trentacinquena amb la permanència ja assegurada.
El final del calendari vermellenc va convertir el Mallorca en un
dels principals jutges de la Lliga, ja que en les dues darreres
jornades s'enfrontà al Sevilla i al Reial Madrid, els dos
principals aspirants al títol juntament amb el FC Barcelona.
Davant el Sevilla els homes de Manzano aconseguiren empatar a
Palma (0-0), evitant que l'equip andalús s'apropés als seus dos
rivals en la lluita pel títol. Al Santiago Bernabéu, en la darrera
jornada, el Mallorca va aconseguir durant poc més d'una hora
encollir el cor de tots els seguidors madridistes i donar
esperances al culers. Arango va començar l'espectacle enviant una
pilota al pal en el primer minut, preludi de l'assistència que en
el minut 16 donà a Varela per establir el 0-1. Finalment el Madrid
remuntà el partit (3-1) i s'endugué el títol, fet que no pot amagar
el bon partit fet pel Mallorca i la gran primera part de Juan
Arango.
Precisament el veneçolà ha estat un dels protagonistes de la
temporada vermellenca. Mitjan temporada el seu rendiment distava de
l'esperat en un jugador de la seva qualitat, però, com l'equip,
ressorgí en la segona volta per, juntament amb l'argentí Ariel
Ibagaza, conduir el Mallorca a ser un dels millors equips de la
segona volta del campionat. L'únic dubte que queda de l'equip
vermellenc és fins on podria haver arribat si el tècnic Gregorio
Manzano hagués donat abans amb la fórmula que permeté a l'equip
pujar des de pràcticament el descens a estar a prop de les
posicions que donen dret a jugar la Copa de la UEFA, només en un
parell de mesos, o com el millor equip en defensa es transformà en
un dels pitjors del campionat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.