Nàstic, Reial Societat i Celta baixen a Segona

GIMNÀSTIC: Rubén Pérez, Calvo, Navas, Matellán, Marc, Chabaud, Morals, Generelo, Irurzun, Portillo i Cuéllar.
Pinilla per Generelo, Grahn per Cuéllar i Merino per Morales.
FC BARCELONA: Víctor Valdés, Zambrotta, Thuram, Puyol, Gio, Iniesta, Xavi, Deco, Messi, Etoo i Ronaldinho.
Ezquerro per Messi, Motta per Deco i Oleguer per Thuram.
ÀRBITRE: Undiano Mallenco (Comitè navarrès). Amonestà César Navas per part del Gimnàstic de Tarragona i cap jugador del Futbol Club Barcelona.
GOLS:
0-1: minut 20, Puyol.
0-2: minut 34, Messi.
0-3: minut 37, Ronaldinho.
0-4: minut 50, Messi.
1-4: minut 84, Grahn.
1-5: minut 50, Zambrotta.

El conjunt de Frank Rijkaard sortí llançat en el partit i des dels primers minuts deixà clar que, si no era campió, no seria per ensopegar a Tarragona. Als cinc minuts de joc l'àrbitre anul3là un gol a Etoo per suposat fora de joc de Zambrotta abans de centrar cap al camerunès, que deu minuts després enviava la primera pilota al pal de la porteria de Rubén Pérez. En la jugada següent Puyol inaugurava el marcador en aprofitar una passada de Messi mentre el Madrid ja perdia davant el Mallorca. Un quart d'hora més tard, i amb el Barça dominant sense oposició el seu rival, feia el segon per als blaugrana en xutar des de la frontal de l'àrea i sentenciar el matx, encara que Ronaldinho, de falta directa, ho certificava poc després. El conjunt blaugrana es retirava als vestidors amb els deures fets però sense confiança pel títol, malgrat la derrota momentània dels blancs. El rècord de la jornada passada era al cap de tothom. El Sevilla ja havia perdut totes les seves opcions de ser campió.

No varià la decoració en la represa amb un Nàstic totalment entregat a la superioritat del seu rival. Messi marcà el quart en el minut 50 en aprofitar un rebuig del porter a xut de Deco. Els milers d'aficionats culers que eren al Nou Estadi, amb els tres punts del seu equip a la butxaca, veien un partit però n'escoltaven un altre. Els minuts passaven i l'etern rival havia de capgirar el seu compromís per frustrar el títol.

Amb el partit sentenciat i adormit arribaren les notícies de l'empat del Madrid. Fou el cop definitiu perquè tothom ja estigués pendent del Bernabéu. Els minuts passaven i just després que Ronaldinho no marcàs de meravellosa xilena l'estadi emmudí amb el segon gol del Reial Madrid. La història de la jornada anterior es repetia i la banqueta blaugrana passà del nerviosisme a la decepció. I ja fou total amb el tercer gol del màxim rival. De poc havia servit l'exhibició de futbol del Barça, que arrodoní Zambrotta en el temps de descompte després que Grahn fes el gol d'honor.

Al final, tristesa per a ambdós equips. Pel Gimnàstic, perquè s'acomiadava de la Primera Divisió amb una humiliant maneta i, sobretot, per un FC Barcelona que tot i jugar a futbol més que ningú ha regalat el títol víctima de les seves errades. No ha guanyat el futbol.