Tres pics gran

El manacorí va haver de menester tres hores i deu minuts per superar per 6-3, 4-6, 6-3 i 6-4 el número 1 del món i convertir-se en el primer jugador amb tres triomfs consecutius a la Ciutat de la Llum des que ho aconseguís Bjorn Borg, que en va encadenar quatre seguits (1978-1981).

Nadal va rebre la seva tercera Copa dels Mosqueters de mans de Gustavo Kuerten, el darrer tricampió a París i avortà per tercer any consecutiu l'assalt de Federer al Grand Slam. No en va, va ser el seu botxí en les semifinals de 2005 i en la final de la temporada passada.

El número dos del rànquing ATP va tornar a confirmar la seva supremacia sobre terra batuda, on va aconseguir 81 victòries de forma consecutiva, rècord absolut sobre qualsevol superfície, d'abril de 2005 al passat mes de maig, precisament davant Federer, deixant pel camí rivals com Lleyton Hewitt, Novak Djokovic o Carles Moyà, vencedor el 1998.

A més, va sumar el catorzè títol individual per a l'Armada i igualà els tres d'Arantxa Sánchez Vicario, fins ara l'espanyola amb més victòries. El tennis espanyol, amb el seu jove ambaixador de 21 anys, ha aconseguit el triomf en cinc de les darreres edicions, només l'argentí Gaston Gaudio (2004) va trencar la ratxa iniciada per Albert Costa (2002) i Juan Carlos Ferrero (2003) i de la qual Nadal ha escrit les més espectaculars pàgines.

El partit va començar molt igualat, amb ambdós jugadors mesurant en extrem els seus cops per evitar concedir avantatges al seu adversari. Federer, apel·lant al triomf de la final d'Hamburg, va ser el primer a passar a l'atac en disposar de dues bolles de trencament en el quart joc, que Nadal solucionà sense problemes.

El número 1 del món estava decidit de forma ferma a portar el comandament i va disposar d'altres cinc bolles de trencament en el sisè joc, moment en què el manacorí va treure la seva potent dreta per solucionar els seus problemes.

La fortalesa mental estava sent una de les millors armes del balear, que en el setè joc va arrabassar el servei a Federer i es va posar per primera vegada per davant en el joc (4-3). Aquest trencament va marcar el punt d'inflexió de la màniga, ja que encara que el suís va tenir tres pilotes de trencament més, deu en total en el set, Nadal era invencible en condicions d'extrema necessitat.

Així, el balear va portar el parcial (6-3) a la restada i fent valer la primera bolla de set que va tenir després de 51 minuts d'enfrontament en els quals el seu rival va cometre 15 errors no forçats i només va ser capaç de ficar el 38 per cent dels seus primers serveis.

En la segona màniga, el guió va ser el mateix, però el desenvolupament va afavorir l'altre protagonista. Nadal va portar la iniciativa i va gaudir de quatre opcions de trencament, però Federer es va defensar de forma ferma, conscient que les seves opcions passaven per guanyar aquest set.

L'helvètic va fermar la seva enèsima opció de trencament en el setè joc (4-3) i dictaminà el destí d'una màniga en la qual Nadal va salvar quatre pilotes de set en el novè, però no va poder donar la rèplica al trencament del jugador de Basilea.

Amb un set per a cada un, el mallorquí va botar a la pista més ficat en el partit que mai. La superioritat era notable i aconseguí silenciar per primera vegada els seguidors suïssos, que somiaven amb un títol inèdit pel seu país i pel seu campió.

El manacorí va encarrilar el partit, i el títol, en el segon joc del tercer set que es va resoldre amb major facilitat que els anteriors, ja que Nadal limitava les opcions de joc del centreeuropeu.

La quarta màniga va ser un passeig pel balear, que segons passaven els minuts s'anava sentint campió. Salvar una bolla de trencament en el segon joc, el va fer encara més fort i li permeté trencar el servei d'un Federer dubitatiu en el tercer (2-1). No va haver de fer molt més per sentenciar el duel en la primera de les tres bolles de partit de les quals disposava.

A Federer, que va cometre 60 errors no forçats en la seva vuitena final consecutiva d'un gran, rècord històric, li queda el consol d'haver estat l'únic jugador d'aquesta cita a treure-li un set a Nadal, que intentava emular Ilie Nastase (1973) i Bjorn Borg (1978 i 1980), únics guanyadors sense perdre un set.

No obstant, no va poder impedir que el mallorquí entri en el selecte club dels vencedors en tres o més ocasions, que lidera Borg, sis títols, i en el qual també inscriuen els seus noms els francesos Henri Cochet (4) i René Lacoste (3), el suec Mats Wilander, el txec Ivan Lendl i el carioca Gustavo Kuerten, tots ells amb tres.

Precisament va ser l'extennista brasiler l'encarregat d'entregar la Copa dels Mosqueters a Rafel Nadal, ja que ell havia estat el darrer a aconseguir sumar tres títols, encara que no ho va fer de forma consecutiva.

Ara, a Nadal, li queda novament el repte de Winbledon, on Roger Federer el derrotà l'any passat a la final.