TW
0

L'italià Stefano Garzelli, de l'equip Acqua e Sapone, s'apuntà després d'una gran exhibició en solitari la setzena etapa del Giro d'Itàlia, disputada ahir entre Agordo i Lienz, de 189 quilòmetres de recorregut, en una jornada de fred i pluja que permeté a Danilo Di Luca mantenir la maglia rosa. Garzelli, de 34 anys i guanyador del Giro del 2000, es va presentar en solitari a la meta austríaca després d'aguantar durant 30 Kms d'escapada amb cinc perseguidors darrere de la seva empremta. Però el varesí, exgregari de Marco Pantani, va tirar de força i clase per firmar la seva cinquena victòria en la ronda italiana, marcant un temps de 5.34.07.

A 1.05 va passar un quintet amb tres espanyols: Chechu Rubiera (Discovery), Ricardo Serrano (Tinkoff) i Pablo Lastras (Caisse d'Epargne), protagonistes de l'escapada bona del dia juntament amb el vencedor, el francès Laurent Mangel (Ag2r) i l'italià Piotr Caucchioli (Credit Agricole). En la general no es va produir cap canvi significatiu en les posicions transcendentals, ja que Di Luca continua al capdavant de la classificació amb 1.51 minuts sobre Eddy Mazzoleni (Astana) i 2.56 respecte al luxemburguès Andy Schleck (CSC), segon i tercer respectivament. El primer espanyol, David Arroyo, va aguantar la setena posició a 6.05.

El grup del líder, tranquil per la intranscendència de l'escapada, ja que no hi havia corredors perillosos per a la general, va passar amb el Liquigas al davant a 8 minuts de Garzelli, que ja gaudia de la glòria de la seva cinquena victòria al Giro i de la número 18 des que va debutar com a professional en les files del Mercatone al 1997. Una etapa de mitja muntanya que va ser hostil pel recorregut ondulat i sobretot pel fred i la pluja, condicions que obligaren l'organització a aturar la cursa perquè els corredors poguessin abrigar-se. També un dia per mirar l'estat de les forces davant la imminent etapa del Monte Zoncolan, una espècie de sucursal de l'Angliru a Itàlia. Els favorits, i en especial el líder Danilo Di Luca, somiaven una escapada inòcua que no els donàs problemes i que els gestionàs les operacions sense el menor desgast. El ritme inicial va ser molt lent, però exigent, ja que els primers 45 quilòmetres eren de perfil ascendent. Finalment la fuga important, després de diversos intents, va arribar en el quilòmetre 123 de l'etapa.