Derrota de Nadal

El suís Roger Federer, número 1 del món, s'imposà en la final del torneig i fixà en 81 la ratxa de victòries consecutives del tennista manacorí sobre terra batuda

TW
0

El suís Roger Federer, número 1 mundial des de fa quatre anys, fixà en 81 partits l'espectacular ratxa de triomfs del manacorí Rafel Nadal sobre terra batuda i s'adjudicà, en una hora i 54 minuts, el torneig d'Hamburg, l'únic Màster Sèries que li faltava per 2-6, 6-2 i 6-0.

Des d'abril del 2005, quan el rus Igor Andreev el derrotà a València per 7-5 i 6-2 en una superfície de terra, Rafel Nadal havia encadenat 81 partits consecutius sense conèixer la derrota en aquest tipus de superfície.

Era l'onzè enfrontament entre Nadal i Federer i la seva retrobada des de Montecarlo, on el mallorquí sumà un nou triomf davant el tennista de Basilea per un doble 6-4. El balanç d'enfrontaments entre ells continua afavorint el balear per 7-4.

Després de vèncer a Indian Wells, Montecarlo, Barcelona i Roma, el manacorí aspirava a conquerir el seu cinquè títol de la temporada abans d'afrontar Roland Garros i a infligir un altre cop moral a Federer, a qui havia derrotat en els cinc enfrontaments previs sobre terra batuda.

Però Federer, que havia patit de valent en semifinals per eliminar l'altre mallorquí, Carles Moyà, també afrontava amb molta motivació el torneig d'Hamburg com a prova de foc per calibrar les seves possibilitats en l'imminent Roland Garros, l'únic Grand Slam que li falta.

El partit, emperò, començà amb superioritat de Nadal, qui en 39 minuts sentencià el primer set. Dues ruptures de servei, una efectivitat del 74 per cent amb el seu primer servei i un joc amb pocs alts i baixos foren les armes del jugador de Manacor, qui dominà des de l'inici. Exceptuant el primer joc, que es perllongà durant set minuts, Roger Federer cometé moltes més errades de les que són habituals en l'actual número 1 del món.

Dos aces fonamentaren el triomf parcial i ajustat de l'helvètic en el joc inaugural. A partir d'aquí fou Nadal qui dugué sempre la iniciativa i s'imposà per 6-2.

Remuntada
Des del començament del segon set es començà a intuir una major agressivitat i major consistència en el tennis de Federer, que duia acumulades 13 errades no forçades. El primer trencament de servei en el quart joc començà a reportar al suís una major tranquil·litat. Començà a pujar a la xarxa més sovint i la precisió dels seus cops augmentà. Federer cobrà un avantatge de 4 jocs a 1 davant un Nadal que tenia molts poblemes a l'hora de restar. El manacorí, tot i que amb problemes, aconseguí reduir distàncies (4-2), però el seu rival li respongué en el setè joc deixant-lo a zero i aclarint el camí cap a l'empat (5-2). Nadal, emperò, el va obligar a lluitar fins a l'extenuació. Federer necessità tres pilotes per sentenciar el set (6-2).

En la tercera i definitiva mànega, Rafel Nadal s'esfondrà físicament i mentalment i encaixà un dolorós 6-0 que permeté a Roger Federer aixecar el trofeu de campió i trencar la ratxa de victòries del mallorquí.