Miquel Contestí: «No sabem on anam»

Les anècdotes brollen a les totes, no s'atura de xerrar i recorda aquells temps viscuts amb tanta intensitat. Patiments i alegries queden enrere i Miquel Contestí s'ha convertit ara en un observador privilegiat de la nova realitat del Reial Mallorca. Assegura que no és crític, sinó que es limita a contemplar la realitat d'aquest Mallorca que mai no ha deixat d'estimar. És l'home que més temporades ha presidit el Reial Mallorca (13). Agafà l'equip a Tercera Divisió, sense comptabilitat ni jugadors, i el deixà a Primera, després de disputar una final de la Copa del Rei i acabar una Lliga a la sisena posició.

-Com ha canviat el futbol...
-No té res a veure. Per ventura és l'edat... però ha canviat molt.

-Ara el futbol és només negoci?
-Segons per qui. Encara hi ha molta gent que es pensen que són socis. No ho són. Es tracta d'abonats... En un altre temps es discutia, tot i que mai no es va fer, si les pèrdues es podien repercutir en els socis. Ara, hi ha unes ajudes extraordinàries.

-Diumenge passat, els Alfonsinos vos feren un homenatge...
-Tenc anys, però no em sent vell en absolut. En tot cas, mala cosa quan et comencen a fer homenatges. Ho tenc present. Es tracta d'un reconeixement a la feina feta durant anys, tot i que la veritat és que, personalment, sempre m'he sentit estimat pels mallorquins. Encara hi ha molta gent, que no conec de res, que m'atura pel carrer i em tracten de president.

-Però no hi fou present Vicenç Grande.
-Ho entenc perfectament. Era a Sant Sebastià. Per ventura, no s'hauria d'haver fet l'homenatge en diumenge, però... Fou una cosa íntima. Va estar molt bé.

-Com veis el Reial Mallorca d'avui?
-El veig com un negoci particular.

-El Mallorca, en aquest cas, és un negoci de Vicenç Grande?
-De Vicenç Grande, de Miquel Contestí, de qui sigui... Aquesta és la llei.

-En tot cas, serà un negoci ruïnós.
-Un negociarro. Un negoci extraordinari. Així ho pens. Personalment, n'estic convençut. Vaig demostrar que sense un duro vàrem deixar el Mallorca en una situació excel·lent. Devíem 430 milions de les antigues pessetes a un banc, però ens n'havien de pagar 350. A més, hi havia futbolistes extraordinaris com Prats, Gálvez...

-Considerau que encara avui el Mallorca és un negociarro?
-Un negociarro seria, per exemple, guanyar sis milions d'euros cada any.

-Explicau-vos.
-Fa un bon grapat d'anys que hi ha les societats anònimes esportives i tot continua igual que el primer dia... S'ha de conèixer el futbol, i no és fàcil.

-Estam condemnats a patir?
-Sempre hem patit. Quan el Mallorca queda entre els deu primers és un èxit molt gros. Durant els darrers anys he defensat que el Mallorca no davallaria. Ho deia convençut.

-I enguany?
-Sempre dic que ho veig difícil, més complicat que els altres anys. Ara, diumenge ve el Betis. Guanyarem o perdrem, però no serà definitiu. El Betis o el Celta és ben probable que se'n vagin per envant. El Llevant és una altra qüestió.

-És inevitable patir?
-No. L'altre dia vaig llegir que Vicenç Grande meditava llevar el planter. És un empresari d'èxit, però si m'ho hagués demanat el primer dia jo ja li hauria dit com funciona. En saben tant que no demanen res a ningú. Necessiten anys de pegar cops per les parets... Amb l'únic que he parlat de futbol ha estat amb Mateu Alemany... Per ventura hem de llevar el planter o per ventura l'hem de reforçar. El més important és saber què volem fer.

-I el Mallorca no ho sap?
-Jo crec que no. És una opinió meva. Jo pens que no sabem on anam.

-Sou molt crític?
-De cap manera. És la realitat. No hi ha criteri... Es queixen que els prenen jugadors i ells se'n van a Argentina i duen en Trejo. Això és veure la paja en el ojo ajeno i.... No som crític. Dic el que pens.

-Hi ha solucions?
-Sí, sens dubte. Indubtablement, jo no duria aquesta línia.

-Com valorau la insistència del president en parlar de construir un camp nou amb unes torres?
-Estic admirat, i ho dic de veritat, que el futbol és fer un gol més que el contrari... I les torres? La meva opinió és que no té cap sentit. Si el Mallorca ha de viure d'unes torres... Crec que el Mallorca pot viure sense torres. En un terreny públic, parlar de torres són ganes de marejar la perdiu o de dir això per fer una altra cosa.