Derrota en el camp del coer

3-1: La Reial Societat, amb 10 homes i un joc agònic, obté el tercer triomf de la temporada davant el Mallorca

El mallorquinista Jordi López disputa una pilota amb Xabier Prieto en el partit d'ahir a Anoeta. | EFE

12/03/07 0:00

Prou! Ja està bé! Condemnats al patiment! A tres punts del descens! El Reial Mallorca perdé a Anoeta (3-1) contra la Reial Societat, encara ara coer de Primera Divisió, tot i que el conjunt guipuscoà jugà amb deu futbolistes des del minut 71. «Prou!» és el lema que empra el Grup d'Ornitologia Balear (GOB) per cridar la ciutadania a manifestar-se contra l'excessiu desenvolupament urbanístic a les Illes Balears. Serà dissabte que ve a les sis de l'horabaixa, dues hores abans que el Reial Mallorca comenci a jugar a l'Ono Estadi davant el Betis. El cartell anunciador ens mostra una interpretació del famós El crit de Munch. La famosa imatge de desesperació serviria també per expressar el desànim que s'ha instal·lat entre l'afició. Certament, és desesperant comprovar com una temporada rere l'altra, el Reial Mallorca es veu abocat a la lluita per la permanència. La Reial Societat just havia guanyat dos partits en tota la temporada i ahir ho va tornar a fer. Just havia fet quinze gols i ahir n'aconseguí tres. Quin ridícul!

Ahir, el rendiment individual i col·lectiu dels futbolistes fou vergonyós. Ben aviat, quedà clar que la defensa oferiria facilitats al rival. Dorado completà un partit horrorós, com Varela, i com la parella de centrals formada per Ramis i Ballesteros. Tot fou un desastre. També el centre del camp. I l'atac. Faltava intensitat. I criteri. I lluita. I sacrifici. I concentració. La Reial Societat tenia por de perdre, es notava el pànic entre els aficionats i els futbolistes locals quan el Mallorca s'acostava a Bravo.

Ibagaza pogué marcar, Pérez Burrull encertà en anul·lar un gol per fora de joc d'Arango i el cronòmetre avançà. Moyà es lluí davant Herrera en dues ocasions, però res no va poder fer per aturar un xut en semierrada de Savio. La Reial, aleshores, era ja molt millor.

El Mallorca havia de reaccionar, era obligat davant una Reial que tenia com a millor argument la voluntat i l'esforç. La qualitat dels homes de Manzano havia d'acabar imposant-se. Jankovic, primer, i Víctor, tot seguit, no encertaren, però Ibagaza empatà amb un xut col·locat des de fora de l'àrea en el minut 38.

Els homes de Lotina passaren a controlar el partit i Kovacevic, que no havia fet ni un sol gol en tota la Lliga, rebé la pilota d'esquena, deixà enrere Ballesteros i envià la pilota lluny de Moyà (2-1).

La segona part començà sense canvis ni novetats. Lotina fou el primer que mogué fitxa i féu entrar Mikel Alonso -un migcampista- en substitució d'Herrera -un davanter-. El tècnic local canvià el dibuix i apostà ara per un 4-2-3-1.

El Mallorca controlà el matx, però la Reial Societat es defensà amb ordre. Manzano féu entrar Maxi i Jordi López en substitució de Jankovic i Dorado i s'arriscà amb una defensa de tres. Corria el minut 71 quan Mikel González fou expulsat i, poc després, l'àrbitre anul·lava un gol a Arango a la sortida d'un córner perquè considerà que era imprescindible -s'estava realitzant un canvi- el seu xiulet per reiniciar el joc. Hi havia molts d'espais. El gol podia arribar en qualsevol moment, però fou Xabi Prieto en el darrer minut del temps afegit qui marcà. Va fer un golàs i deixà en evidència la feblesa defensiva del Mallorca.