Les novetats del nou Estatut d'Autonomia

NACIONALITAT. El nou Estatut defineix per primer pic les Illes Balears com una «nacionalitat històrica». Balears no seran «nació» com Catalunya ni «realitat nacional» com Andalusia, tot i que aquest darrer terme ha estat acceptat pel PP d'aquella comunitat. Tot i això, la denominació no comporta, a priori, cap conseqüència.

LLENGUA. La reforma no ha modificat cap aspecte lingüístic clau. Igual com fins ara, la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà juntament amb la castellana el caràcter de llengua oficial. No es produeix l'equiparació lingüística de drets i deures entre català i castellà, com exigien els nacionalistes, però tampoc es dóna nom a les modalitats, com plantejà el PP. I només es reconeix que les modalitats són les del català que es parla a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

FINANÇAMENT. És, sens dubte, un dels elements que més negociació ha requerit i no ha estat fins que la reforma ha arribat a Madrid que s'ha trobat l'acord. El nou text incorpora una disposició segons la qual es garanteixen uns 2.500 milions d'euros d'inversions estatals per un període màxim de set anys, fins que es creï un fons d'insularitat que completi aportacions estatals al marge del finançament autonòmic. La creació d'aquest instrument obligarà a reformar el Règim Especial Balear (REB), que per primer pic comptarà amb dotació econòmica.

AGÈNCIA TRIBUTÀRIA. En el camp del finançament també es preveu la creació d'una Agència Tributària pròpia, que funcionaria de forma consorciada amb l'estatal.

FORMENTERA. El nou redactat crea el Consell de Formentera. 45 dies després de la presa de possessió del nou Ajuntament, aquest es convertirà en el Consell de Formentera, que tendrà tants consellers com regidors i rebrà les mateixes competències que els altres consells. La creació del nou Consell modificarà el d'Eivissa. Si fins ara aquest estava format per 12 consellers d'Eivissa i un de Formentera, ara s'elegiran els 13 consellers a Eivissa. Els canvis no afectaran el Parlament, que continuarà tenint 12 diputats d'Eivissa i un de Formentera.

DUES LLISTES. Precisament perquè aquesta diferenciació entre representants al Consell i al Parlament es pugui fer efectiva, als propers comicis autonòmics els electors hauran d'elegir els seus canditats autonòmics i insulars en dues paperetes diferents.

PARLAMENT. Al marge de les dues llistes, una altra novetat en l'organització institucional és la que permet al president del Govern dissoldre el Parlment per convocar eleccions, una possibilitat que ja es permet en altres comunitats. A partir d'ara ho podrà fer sempre que hagi passat un any de la darrera convocatòria.

POLICIA. En el capítol competencial, la principal novetat és que el nou Estatut permet la creació d'una policia autonòmica pròpia. La idea de l'Executiu és seguir el model navarrès i implantar un cos que sigui compatible amb els estatals ja existents en un termini d'entre tres i cinc anys.

AEROPORTS. L'Estatut reconeix la possibilitat que es puguin establir mecanismes de gestió compartida amb l'Estat dels aeroports d'interès general, sempre que el Govern central no es reservi la seva gestió.

MÉS COMPETÈNCIES. El nou redactat dóna competències a la Comunitat en àmbits com Costes o Immigració. En el primer camp s'inclou la gestió parcial del domini públic marítimo-terrestre. En el segon, es contempla la competència executiva de gestió dels permisos de treball per a immigrants.

DRETS I DEURES. El document reconeix drets dels ciutadans com la no discriminació per raó de sexe o el dret a un habitatge digne.

CONSELLS. Per primer pic es reconeixen els consells com a institucions de govern de cada illa i se'ls atribueixen noves competències. Al mateix temps, es blinda la Llei de consells. El reconeixement de competències exclusives del Consell, com l'ordenació del territori, pot entrar en col·lisió amb la Llei de capitalitat, que també es blinda a l'Estatut i que sostreu l'urbanisme al Consell per concedir-lo a Palma.