El Madrid s'adorm i deixa ben oberta l'eliminatòria

Els homes de Fabio Capello varen jugar un bon primer temps, però a la represa es varen ensorrar, i acusaren una mala forma física

Raúl celebra un dels tres gols marcats ahir pel Reial Madrid davant el Bayern de Munich, en un partit amb alts i baixos.

TW
0

R.MADRID 3
B.MUNIC 2

El Reial Madrid, avalat per l'olfacte golejador de Raúl i dues intervencions excel·lents de Casillas, però llastrat per un xut de Van Bommel des de fora de l'àrea, va aconseguir una victòria per la mínima davant del Bayern (3-2), insuficient per no pensar en enormes quotes de sofriment a Alemanya i mostrant evidències de la depressió que viu des de fa massa temps. La purpurina i les llampegades de la Lliga de Campeones no van poder ocultar la mediocritat instal·lada al Santiago Bernabéu, ni tampoc la major aposta pel talent realitzada fins ara per Capello, amb Gago i Guti a la medul·lar. L'equip blanc va anar morint-se a mesura que avançava el partit fins a insistir el resultat ben treballat en el primer acte a emmurallar-se entorn de Casillas. El porter va respondre com va poder, però res va poder fer per evitar el gol de Van Bommel, que modifica substancialment el panorama de l'eliminatòria.

Alemanya, un lloc poc recomanat per als hostes blancs, serà ara jutge d'una eliminatòria que va tenir a prop el madridisme i que va deixar escapar en un segon acte molt pobre, amb un equip minvat en el psicològic i en el físic, i que es va anar empetitint fins al xiulet final de manera irrecognoscible. La Lliga de Campions no va poder curar les ferides i el triomf davant del Bayern sembla més una casualitat que un èxit. El Reial Madrid defrauda en la derrota, però en ocasions també ho fa en les victòries, com en aquesta ocasió, i ara el judici de l'equip es traslladarà al tècnic, que anit va renunciar als seus ideals per propiciar un miracle que almenys va estar a prop de produir-se.

Capello va girar de nou la seva alineació. Condicionat per l'escenari, una 'Champions' que no guanya des de fa tretze anys, i en previsió que pugui ser la seva última aposta, l'italià va replegar els seus principis més fonamentals i va lliurar la medul·lar a Gago i Guti. A més va donar gust de la directiva i va situar Higuaín en l'onze, aquell que va definir com un jugador de futur i que va saltar a la sorra del Bernabéu per ajudar a la recuperació de l'ambient de les grans nits europees. L'alineació va convèncer la grada, disposada a aportar el seu i generar el millor escenari possible. L'equip va notar el convenciment i va recuperar intensitat. Però al segon temps es diluiria.