El Barcelona humilia el Reial Madrid

REIAL MADRID: Tunceri (6), Bullock (15), Tomas (3), Reyes (14), Hernández Sonseca (-) -cinc inicial- Hervelle (10), López (-), Smith (4), Milic (-) i Sekulic (2).
14 de 35 en llençaments de dos punts, 4 de 30 en triples i 13 de 17 en tirs lliures. 37 rebots (17 en atac), 12 pilotes perdudes i 22 faltes assenyalades.
BARCELONA: Lakovic (16), Navarro (14), Basile (-), Trías (10), Vázquez (8) -cinc inicial- De la Fuente (-), Marconato (-), Kakiuzis (3), Ukic (8) i Grimau (10).
17 de 33 en llençaments de dos punts, 8 de 20 en triples i 11 de 14 en tirs lliures. 35 rebots (8 en atac), 12 pilotes perdudes i 21 faltes assenyalades.
ÀRBITRES: Arteaga, Pérez Pérez i Hierrezuelo. Assenyalaren tècnica a Joan Plaza, entrenador del Reial Madrid, per protestar.
PARCIALS: 5-21, 15-31 (descans), 35-47 i 53-69 (final).

El Barcelona es va fer seva la Copa del Rei en un monòleg de vint minuts i una petita conversa d'altres vint davant el Reial Madrid, que va pagar cara la factura d'un partit amb un gran desgast físic en semifinals i una excel·lent defensa blaugrana.

Va ser un xoc sense color, per no haver-hi no hi va haver ni final. El Madrid va patir una apagada general. Se li varen fondre els ploms en la semifinal davant el Tau. L'esforç del dia anterior i, sobretot, una defensa de llibre de l'equip dirigit pel montenegrí Dusko Ivanovic, deixaren els blancs en penombra.

El Barcelona va guanyar el títol havent jugat només mitja final. En els dos primers quarts no hi va haver partit. El Madrid no apareixia. Va ser una ombra de si mateix. El domini blaugrana fins al descans recordà, per la forma en què es produí, el que féu la selecció espanyola en el passat Mundial del Japó contra Grècia. L'equip culé va jugar tota la primera meitat a l'estil dels «Golden Boys» de Pepu Hernández.

Els que diuen que en el bàsquet modern es guanya des de la defensa poden usar el vídeo del partit per avalar la seva teoria. Dusko Ivanovic, qüestionat per l'irregular inici de temporada, que va arribar fins a Màlaga amb patiment, torna a la Ciutat Comtal amb el primer títol de campió des que va aterrar a Barcelona.

El que ningú no pot discutir als blancs és el coratge i el caràcter. Després del naufragi del primer temps tornaren a la pista per donar el que els quedava dintre. Sense condicions, no caigueren en la temptació de rendir-se, que era el més fàcil. Els blancs lluitaren pel partit fins al final, donaren vida a una final que no havia existit. Encara que només va servir per maquillar les estadístiques.