La màgia d'Iniesta decidí la victòria

Espanya superà per la mínima Anglaterra en un partit fluix i extremadament avorrit

TW
0

ANGLATERRA 0
ESPANYA 1

Andrés Iniesta, el número 16 de la selecció espanyola, salvà amb el seu art el compromís amistós davant Anglaterra en un estadi mític, que es va avorrir amb quasi tot el que va veure amb l'excepció de la genialitat d'un futbolista que ha d'assumir en breu el comandament de l'equip de Luis Aragonés.

Iniesta és or. Andrés tornà als aficionats el preu de l'entrada, amb un toc fantàtic i subtil que il·luminà un partit per oblidar i que només deixarà en la memòria el pas d'un al·lot d'Albacete pel Teatre dels Somnis.

Luis diposità el pes de l'equip en el bloc del València. Els cinc -Angulo, Albelda, Silva, Villa i Morientes- es retrataren junts a la filera del protocol dels himnes. La foto d'Espanya era el València.

Cesc i Xabi Alonso, dos herois a la Premier League, veieren el primer tram de matx a la banqueta. Espanya no funcionà. Tampoc Anglaterra. Ambdues seleccions demostraren la seva fragilitat i exhibiren els arguments que els han duit al fracàs en eurocopes o mundials en els darrers temps.

Anglaterra sortí amb un ritme frenètic, però els durà deu minuts. Fou un duel de despropòsits. Espanya mai no va tenir precisió ni fe. El més destacable, una acció individual de Morientes, però fallà a l'hora de definir.

Després del descans, Aragonés començà a preparar el decisiu partit davant Dinamarca en el Bernabéu. En seran baixes Puyol i Ramos. Luis canvià també el guió amb la sortida d'Iniesta, que jugà d'interior dret. Espanya guanyà en fluïdesa i qualitat.

Villa cercà el gol sense èxit, però sí el trobà amb Iniesta. Un golàs de l'únic futbolista distint que possiblement hi ha ara en el futbol espanyol.

Anglaterra, amb el marcador en contra, intentà pressionar. El seleccionador cercà solucions, diferents alternatives, però la defensa espanyola ni tan sols no tingué gaires dificultats per aconseguir mantenir l'avantatge.

En els darrers minuts s'incrementà la pressió dels anglesos, que augmentaren el seu ritme, però ja no hi havia res a fer. Espanya aprofitava així un golàs d'Iniesta per millorar la moral amb vista als pròxims i decisius partits.