La il·lusió repta el poder

Federer ha aconseguit a Austràlia ampliar encara més la seva llegenda. Ara ja té onze semifinals consecutives en Grand Slam, i disputarà el seu setè torneig consecutiu d'aquest tipus, i vol el seu desè gran, el seu tercer títol a Melbourne, on ja ha afegit la seva trenta-cinquena victòria des que va perdre l'any passat a la segona ronda del torneig de Cincinnati davant l'escocès Andy Murray.

Però el destí ha volgut que el seu rival sigui un xilè, el segon des que Marcelo Ríos lluitàs l'any 1.998 en aquella final entre dos esquerrans contra el txec Pter Korda, un jugador ple de valentia que ha estat capaç de triomfar per primera vegada davant quatre jugadors situats entre els vint millors del món, l'australià Lleyton Hewitt, el nord-americà James Blake, l'espanyol Rafel Nadal i l'alemany Tommy Haas.

La gran pregunta d'aquests dies és com ha estat capaç González de transformar-se d'aquesta manera.

A 26 anys, un més que Federer, «Gonzo» no se sent intimidat ja quasi per res. Sap que les seves derrotes davant el número u del món s'han produït quan el suís es trobava en un moment àlgid del seu joc i el seu estava arribant.

El nou Marcos Baghdatis, xilè, no ha perdut un sol set des que va batre Hewitt a la tercera ronda, i en això es basa la seva convicció de fer front a Federer amb major seguretat. Mai no ha jugat millor que ara i està vivint un somni del qual no vol despertar fins que li entreguin la copa de campió. La final no pot oferir un duel més emocionant.