Fernando González humilia Tommy Haas

Ara reptarà el mateix Federer a la pista de Melbourne, on s'ha convertit en la gran sensació d'enguany i on serà el segon xilè que lluitarà pel títol, després de la final perduda el 1998 per Marcelo Ríos davant el txec Petr Korda. Si guanyàs es col·locaria el tercer del món i si perdés, el cinquè. En ambdós casos, la seva millor classificació mundial. «Ha estat un gran dia: en els quatre darrers partits, comptant-hi aquest, he jugat un gran tennis i em sent molt feliç. Durant molts d'anys, he jugat partits que acabava amb moltes errades no forçades, però ara ha estat just al revés», digué González quan encara era a la pista.

«Roger és el número 1 de lluny, però diumenge serà just un partit més.» El Dia d'Austràlia, González meravellà just abans que apareguessin els tradicionals focs artificials que s'encenen cada any, en conmemoració d'aquesta festa nacional, a la vorera del riu Yarra. Més que focs artificials, la seva actuació va ser una traca valenciana que va impressionar Haas. González guanyà a l'estil de Federer, amb una clarividència espectacular, humiliant el seu rival com el suís el dia anterior enfront del nord-americà Andy Roddick, amb un tennis agressiu, potent i sobretot letal.

La llotja de González vibrà amb la seva actuació, tant el seu entrenador, el nord-americà Larry Stefanki, com el seu preparador físic, Carlos Burgos. Només hi faltava l'argentina Gisela Dulko, l'al·lota de González, que ja havia sortit amb destinació a Tòquio, on juga a partir de dilluns. «Ha partit, és que és una jugadora de tennis», afirmà Fernando per disculpar-la.