El factor Arango

La recuperació del futbolista veneçolà podria ser el millor fitxatge hivernal del Reial Mallorca

Juan Arango s'ha convertit en una de les grans decepcions d'aquesta temporada mallorquinista, a causa del seu baixíssim rendiment.

TW
0


Recuperar Juan Arango. Aquesta és una de les grans obsessions en aquests moments del Reial Mallorca i particularment del seu entrenador, Gregorio Manzano. Amb un mercat hivernal obert però de difícil accés a grans futbolistes, el fitxatge millor del club vermellenc pot ser a ca nostra. Arango ha admès que «no es reconeix» en el seu nivell actual de joc, i a partir d'aquí, ha de treballar per aportar a l'equip allò de què és capaç. El futbolista sud-americà compleix enguany la tercera temporada a l'Illa. Hi arribà amb Benito Floro, després de passar pel futbol mexicà, i aviat es reivindicà com un home de gran qualitat tècnica i amb un excel·lent xut a porta, sobretot a pilota aturada. Va ser la gran basa d'Héctor Cúper després de prendre el relleu de l'asturià per salvar la categoria, i la temporada passada va jugar els seus partits millors com a davanter centre, i ja amb Gregorio Manzano a la banqueta.

Futbolista intermitent, a Arango sempre se li ha retret la seva manca de caràcter i d'agressivitat. El veneçolà és un home fred, que no transmet res damunt el terreny de joc. Però amb tot i això, la campanya passada va ser el màxim realitzador vermelenc, amb catorze dianes. La seva quailtat no va passar desapercebuda a diferents equips espanyols i estrangers, i fins i tot el Betis va arribar a plantejar-li una suculenta oferta per escrit. Vicenç Grande, emperò, va apostar per Juan Arango i el va renovar amb una fitxa que supera el milió d'euros anuals i que el converteix en un dels jugadors més ben pagats de la plantilla.

Però per a sorpresa i decepció de tothom, aquell jugador genial ha desaparegut. El seu entrenador li ha donat una oportunitat rere l'altra, diumenge rere diumenge, per tornar a ser ell mateix. Però el veneçolà ha fet gala de tota la seva indolència i s'ha arrossegat pels terrenys de joc. Sense implicació, sense caràcter i, cosa que és pitjor, sense gol. Fins ara, només n'ha fets quatre. El darrer, davant l'Athletic de Bilbao, ni tan sols el celebrà, tot i que obria les portes a una possible remuntada. Manzano ja l'ha deixat fora de l'equip titular en les dues darreres jornades, i el cert és que l'actitud global de l'onze mallorquinista ha millorat molt. Davant el Madrid, va substituir Ibagaza en el minut 25 del segon temps, i al cap de pocs instants els blancs feien el gol de la victòria.

Ara, contra el Recreativo, podria tornar a l'onze, ja que és de preveure que el tècnic vermellenc vulgui alinear un equip amb un punt més ofensiu que el de les darreres jornades. Però ell, de moment és a Veneçuela, on ha anat a arreglar un «assumpte personal» amb el vistiplau del club que el paga. No és, segurament, la millor manera de recuperar la titularitat. Però si ha de servir perquè en tornar se centri, no hi ha res a dir-ne. I és que només ell té la clau perquè el Reial Mallorca faci el seu millor fitxatge d'hivern.