Rafel Nadal, número dos del món, està motivat i esperançat davant l'inici de la nova temporada, tot i que reconeix que, per ara, el suís Roger Federer «no està en el meu abast» i que l'única opció en un futur «és estar preparat i esperar que l'helvètic baixi el seu nivell».
«L'únic que s'ha de fer per arribar al número 1 del món i a Federer és preparar-se. Ara, està a un nivell superior a la resta i s'ha d'esperar a veure si en cap moment baixa per poder arribar-hi», indicà Nadal. El manacorí explicà també que preveu un descens en el joc del suís d'aquí a dos anys. «Federer pot aguantar aquest nivell un any o dos, però no tota la seva carrera. Per la pressió a la qual està sotmès i perquè la gent et va estrenyent cada vegada més. Jo som jove i tenc vint anys. Però no vol dir que d'aquí a tres anys sigui com ell. Aleshores, puc estar en el número vint, o qui sap a on. Però s'ha d'estar preparat pel que pugui succeir», afegí el mallorquí.
La pretensió del tennista manacorí és millorar diversos aspectes del seu joc. «Vaig millorant el servei, però ho he de continuar fent. Al tennis, o millores o te'n vas per avall. La dreta que tenc és bastant segura i he de mantenir-la. Sempre hi ha coses que millorar», digué Nadal, que es fixa com a objectiu pel 2007 la presència a la Copa Màsters de Shangai.
«Pel 2007 no em conform amb res. El meu objectiu prioritari és classificar-me pel Màsters de Shangai. Estar entre els vuit millors del món. Això m'ho planteig cada temporada», apuntà Nadal. «Un desig personal pel 2007 és que la gent que està al meu voltant tengui salut. A nivell més general, que acabin els desastres i les guerres el més aviat possible, tot i que sigui típic dir-ho», assenyalà el tennista, que descansa aquests dies a Manacor d'una «temporada llarga, però de la qual no estic molt cremat».
Nadal recordà que l'any que acaba «començà d'una manera difícil perquè havia disputat el millor any de la meva carrera. Havia guanyat el Màsters Sèries de Madrid i després no podia moure el peu. No tenia clar com sortir de la lesió fins que es trobà la solució, que fou una plantilla. Vaig començar la temporada amb mes i mig de retard i ha anat d'una forma que no hauria pensat mai», reconegué.
Tot i les dificultats, Nadal conquerí el seu segon torneig de Roland Garros. «Després de tres mesos sense entrenar-me vaig anar a més a París. La final fou increïble. Federer m'estava pegant un repàs, però vaig reaccionar i al final vaig guanyar el torneig».
«Tota la temporada de terra fou impressionant. Foren moments emocionants per mi. Difícils per tot el que havia de defensar, però vaig tenir la sort que tot va sortir bé», apuntà el manacorí, que destaca especialment el seu paper en el torneig de Wimbledon, on arribà a la final. «Jugar bé a Wimbledon era una de les coses que tenia entre cella i cella. Poques hores després de guanyar Roland Garros ja estava a Queens entrenant-me i jugant damunt d'herba. El canvi de terra a herba és bestial», explicà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.