3-1: Ridícul del Mallorca a València

L'equip de Manzano, sense capacitat de reacció, es mostrà innocent i imprecís en un partit molt mediocre

Nunes disputa una pilota al valencianista Morientes sense gaire convicció.

Pep VergerPalma20/12/06 0:00

Trist! Lamentable! Penós! Comença un altre calvari. Ja n'hi ha prou! El Mallorca perdé a Mestalla davant el València (3-1) en un partit extremament conservador del conjunt de Gregorio Manzano. Ahir faltà intensitat, verticalitat i imaginació; i sobraren imprecisions i errades, com gairebé sempre. El tècnic no l'encertà per aturar la sagnia golejadora que pateix l'equip. No hi ha cap entrenador ni un en tot el món que no vulgui guanyar, però hi ha diferents maneres de cercar el triomf. Ahir, Manzano trià la fórmula més «rata», més avara. Cercà el control de la pilota, tancar les vies de comunicació del centre del camp valencianista, ofegar els pulmons... En tot cas, ja saben vostès que no hi ha alineacions ni esquemes tàctics bons o xerecs abans de començar a jugar. Setze jornades i setze alineacions diferents. Manzano no tan sols varià ahir l'onze inicial, sinó que a més canvià el dibuix tàctic habitual. Ahir, el tècnic andalús apostà per un innovador «trivot» -Basinas, Pereyra i Jorge López- amb Jankovic a la banda dreta i amb Jonás Gutiérrez per l'esquerra. En defensa, Varela tornà a l'equip i compartí feines amb Ballesteros, Nunes i Navarro. D'aquesta manera, el veneçolà Arango quedava com a home més avançat. Així, a la banqueta s'hi assegueren, entre altres, Tristán, Maxi i Víctor.

D'entrada, el Mallorca no passà dificultats davant un València que semblava convençut que, tard o d'hora, inauguraria el marcador. El conjunt de Manzano, fins i tot, fou el primer que xutà a porteria. Una anècdota, ja que la rematada d'Arango se n'anà als niguls. Passaven els minuts i l'equip valencianista, tot tranquil·litat, dominava territorialment. La primera ocasió clara dels locals arribà passats ja els primers vint minuts quan Angulo primer, i Villa, tot seguit, no l'encertaren davant Prats. El partit era obert, però semblava que el conjunt de Quique Sánchez Flores esperava la seva oportunitat. Vicente aprofità una passada de Villa per superar Prats amb l'esquerra i per inaugurar així el marcador. El tram final del primer temps fou de clar domini valencianista, però s'arribà a la mitja part sense més estropici.

Manzano no mogué peça en el descans, però avançà considerablement les línies. El Mallorca, per moments, controlava el partit i acaparava la possessió de la pilota, tot i que no arribava a xutar entre els tres pals. Varela, en una errada monumental, perdé la pilota davant Vicente, i aquest la cedí a Villa perquè aconseguís el segon gol.

Manzano cercà solucions en el minut 65 fent entrar Víctor en substitució de Basinas. Poc després Tuni suplia Jankovic, però no serví per canviar res. Ja no hi havia res a fer. Morientes, de cap, va fer el tercer després d'una gran passada d'Angulo, però encara mancava una estona interminable. I encara faltava l'esperpèntic número final. Arribà, curiosament, quan Velasco Carballo assenyalà penal d'Albiol sobre Víctor. Aleshores, amb Arango de simple espectador, Jonás Gutiérrez i Víctor començaren una discussió esperpèntica per decidir qui havia de xutar la pena màxima. Guanyà l'argentí, que reduí l'avantatge valencianista. I un minut abans del final, Manzano donà entrada a Maxi. Per a què?