Quina desil·lusió

INTERNACIONAL: Clemer, Ceara, Indio, Rubens Cardoso, Fabiano Eller, Wellington Monteiro, Alex, Edinho, Fernandao, Iarley i Alexandre Pato.
Vargas per Alex, Luiz Adriano per Alexandre Pato i Adriano per Fernandao.
BARCELONA: Víctor Valdés, Márquez, Puyol, Van Bronckhorst, Zambrotta, Deco, Iniesta, Motta, Ronaldinho, Giuly i Gudjohnsen.
Belletti per Zambrotta, Xavi per Motta i Ezquerro per Gudjohnsen.
ÀRBITRES: Carlos Batres (GUA) amonestà amb targeta groga Indio i Adriano per part de l'Independiente i Motta pel Barça.
GOL:
1-0: minut 82, Adriano.

L'Internacional de Porto Alegre va destrossar els pronòstics i es va proclamar campió del Mundial de Clubs després de superar un FC Barcelona que no va tenir cop d'atac i va trobar a faltar la màgia de Ronaldinho.

Catorze anys després que el «Dream team» de Johan Cruyff deixàs escapar la Copa Intercontinental en veure's sorprès pel Sao Paulo de Rai, la història s'ha tornat a repetir.

Ja havia avisat Frank Rijkaard, des que l'equip va desembarcar al Japó, del perill de les finals a un partit i els seus mals presagis es van fer realitat. Un gol d'Adriano en un fulgurant contraatac en els últims minuts va decidir la final. L'Inter es va presentar com a víctima, però va acabar sortint per la porta gran de l'Estadi Internacional de Yokohama, després de retenir per a Sud-amèrica el ceptre mundial del futbol de clubs.

El Barcelona va repetir l'alineació que va desplegar en la seva semifinal de dijous passat i que tan bon resultat li va donar davant l'Amèrica de Mèxic (4-0). Rijkaard va tornar a elegir Motta, en comptes d'Edmilson, per reforçar el centre del camp. Abel Braga tampoc no va moure les seves fitxes i va posar a la canxa l'onze de la victòria davant l'Al Ahly.

Sense sorpreses en les alineacions, el partit va començar molt equilibrat. Els dos equips es van repartir el control de la pilota, i a una jugada de perill del campió d'Europa n'hi succeïa una altra del colós sud-americà.

Al primer quart d'hora de joc el Barça va convertir la banda dreta en una autopista per a Zambrotta i Giuly, però els seus continus centres arribaren a connectar amb Roni.